PFKFB3: un gen clau en la reprogramació de les cèl·lules canceroses

[cat] L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és profunditzar en els mecanismes que fan de PFKFB3 un gen clau en la reprogramació metabòlica. En concret, s’estudia els mecanismes de connexió de la insulina i el TGF-β1 amb el metabolisme de la glucosa i PFKFB3 en les línies cel·lulars de carcinoma de colo...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Rodríguez García, Ana
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/121989
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/121989
http://hdl.handle.net/10803/523481
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Oncologia
Cèl·lules canceroses
Metabolisme
Insulina
Oncology
Cancer cells
Metabolism
Insulin
Descripción
Sumario:[cat] L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és profunditzar en els mecanismes que fan de PFKFB3 un gen clau en la reprogramació metabòlica. En concret, s’estudia els mecanismes de connexió de la insulina i el TGF-β1 amb el metabolisme de la glucosa i PFKFB3 en les línies cel·lulars de carcinoma de colon (HT29) i glioblastoma multiforme (T98G), respectivament. PFKFB3 és un enzim bifuncional homodimèric que pertany a la família de la 6-fosfofructo-2-quinasa/fructosa-2,6- bisfosfatasa (PFK-2/FBPasa-2), que controla la conversió entre la fructosa-6-fosfat (Fru-6-P) a fructosa-2,6-bisfosfat (Fru-2,6-P2). Aquest metabòlit és important per a la regulació del flux glicolític ja que és un potent activador al·lostèric de l’enzim limitant de la glicòlisi fosfofructoquinasa-1 (PFK-1). S’ha demostrat que PFKFB3 regula la glicòlisi durant la progressió del cicle cel·lular i el creixement. La seva activitat està regulada per HIF-1α, Akt, p38 i PTEN i es necessari per a la supervivència i creixement de molts tipus de càncer. S’ha descrit que la insulina té un paper important en el creixement cel·lular i la supervivència del càncer. Als anys 70 es va descriure que concentracions fisiològiques d’insulina estimulen la proliferació de les cèl·lules de càncer de mama. També s’ha demostrat que l’expressió de TGF-β en gliomes malignes proporciona avantatges de supervivència de les cèl·lules tumorals potenciant el creixement cel·lular, la migració, la invasió, la angiogènesi, la immunosupressió i les propietats de les cèl·lules mare. A més, la presencia d’insulina i la sobrexpressió de TGF-β s’ha relacionat amb la inducció de l’efecte Warburg. En canvi, no es coneix amb detall els mecanismes moleculars que relacionen tant la insulina com el TGF-β amb una glicòlisi millorada en els sistemes tumorals i, especialment, amb la PFKFB3. Tenint en conte això, la tesi es va organitzar en dos capítols de resultats. En el primer capítol, s’estudia la regulació de PFKFB3 en resposta a insulina en les cèl·lules HT29. Els resultats obtinguts demostren que la insulina provoca un augment significatiu de la concentració de Fru-2,6-P2 i de lacat intracel·lular ja als 30 minuts de tractament, que correlacionen amb l’activació de PFKFB3 i de PFKFB2 per fosforilació a través de la via de PI3K/Akt. En canvi, a temps més llargs, la insulina indueix l’expressió gènica de PFKFB3 i també participa la via de PI3K/Akt. La seqüència localitzada entre els nucleòtids -1269 i -1297 del promotor humà de PFKFB3 és la responsable d’aquesta inducció possiblement a través del factor SREB-1c. Al segon capítol, es presenta la regulació de diversos gens glicolítics, entre ells PFKFB3, en resposta a TGF-β1 en les cèl·lules de glioblastoma T98G. Els resultats obtinguts demostren que PFKFB3 és regulat a nivell transcripcional en resposta a aquest factor a través de l’activació conjunta de la via de Smad, p38 MAPK i PI3K/Akt. També es demostra que PFKFB3 és indispensable per al augment de la capacitat de les cèl·lules de formar colònies en resposta a TGF-β1. En resum, els resultats presentats confirmen que PFKFB3 té un paper important en el metabolisme glicolític en les cèl·lules tumorals. Per tant, conèixer en profunditat els factors que dirigeixen l’expressió de PFKFB3 com els mecanismes moleculars que participen en la seva complexa regulació mitjançant diferents vies de transducció de senyals permet pensar en nous mètodes terapèutics basats en la seva inhibició, i així en la inhibició de l’elevada taxa glicolítica que suposa tenir-la activada.