Efecte dels àcids grassos omega-3 d¿origen marí i els polifenols sobre la síndrome metabòlica en rates.
L’entitat clínica coneguda com Síndrome metabòlica (SM) es troba fortament condicionada per factors ambientals com una dieta inadequada o el sedentarisme i actualment afecta entre un 10-25% de la població adulta mundial, en alguns països i grups d’edat aquest percentatge arriba a ser del 50-60%. El...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/312156 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/312156 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | àcids grassos omega-3 polifenols Síndrome metabòlica ácidos grasos omega-3 polifenoles Síndrome metabolico omega-3 fatty acids polyphenols Metabolic syndrome 612 663/664 |
| Sumario: | L’entitat clínica coneguda com Síndrome metabòlica (SM) es troba fortament condicionada per factors ambientals com una dieta inadequada o el sedentarisme i actualment afecta entre un 10-25% de la població adulta mundial, en alguns països i grups d’edat aquest percentatge arriba a ser del 50-60%. El fet de patir SM augmenta el doble el risc patir malaltia cardiovascular (MCV) i en cinc vegades el risc de patir Diabetis Mellitus tipus 2. A partir d’estudis observacionals sobre poblacions amb baixa incidència de SM, les quals consumien grans quantitats d’oli de peix, es va veure que els àcids grassos poliinsaturats de cadella llarga omega-3 (AGPI omega-3) eren clau per a la prevenció i millora de la SM. Però al tractar-se de àcids grassos amb varies instauracions en la seva estructura química, són vulnerables a la lipoperoxidació en una situació d’estrès oxidatiu. En el cas de la SM, l’estrès oxidatiu juga un paper clau en dos sentits, per un costat pot intervenir en el desenvolupament de factors de risc com l’aterosclerosi o la resistència a la insulina i per l’altre ser secundari a processos patològics previs com l’obesitat. Diferents estudis han classificat els antioxidants d’origen fenòlic com els antioxidants externs que disposen de mes afinitat per a les membranes, resultant així els antioxidants més eficaços per disminuir l’oxidació de les membranes riques en AGPI. Per tot això, aquest treball pretén demostrar que una dieta enriquida en AGPI omega-3 prevé la SM i l’estrès oxidatiu associat a aquesta i com aquesta millora es pot incrementar amb l’administració dietètica dels polifenols provinents de la llavor de raïm. |
|---|