Personal femenino dependiente en la Grecia antigua Un estudio comparado de los textos micénicos y los poemas homéricos
Aquesta tesi presenta un estudi comparatiu de les dones treballadores a partir de l'anàlisi dels primers testimonis escrits en llengua grega: les inscripcions micèniques i les fonts literàries de la Ilíada i l'Odissea. Des d'un inici, les tauletes en Lineal B han revelat la presència...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:244285 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/244285 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Dones Micenic Homer Mujeres Women Micenico Mycenaean Homero Ciències Humanes |
| Resumo: | Aquesta tesi presenta un estudi comparatiu de les dones treballadores a partir de l'anàlisi dels primers testimonis escrits en llengua grega: les inscripcions micèniques i les fonts literàries de la Ilíada i l'Odissea. Des d'un inici, les tauletes en Lineal B han revelat la presència de nombrosos grups de treball formats per dones que depenen del palau i que es distingeixen d'altres dones que semblen ocupar un lloc privilegiat. Els poemes homèrics sovint distingeixen, en general, dues categories de dones: dones aristocràtiques, 'senyores' o reines, i el col·lectiu de serventes o esclaves que apareixent generalment en grup realitzant les tasques que els són assignades. Aquesta recerca se centra en l'anàlisi de les dones treballadores sense tenir en consideració el personal de culte ni altres categories de dones que podrien formar part de l'elit política i religiosa, com les sacerdotesses i reines. L'objectiu principal d'aquest estudi és fer una anàlisi comparativa de les característiques d'aquestes dones treballadores deduïbles dels textos micènics i els poemes homèrics. Aquesta recerca busca respondre si hi ha continuïtat o ruptura en el paper que aquestes dones tenien en el món del treball, en l'economia i, en definitiva, en la societat de l'antiga Grècia del segon i primer mil·lenni a.C. Amb aquesta finalitat, s'examina per separat el lèxic i el context que pot aportar informació sobre els sectors econòmics en què estan presents les dones treballadores, els seus oficis, el grau d'especialització, els ètnics que poden ser indicatius dels seus possibles orígens geogràfics i socials, i alguns aspectes importants de l'organització del treball, com el nombre de dones, la jerarquia del treball i la composició dels grups per raó d'edat i de gènere. Només després, s'intenta comparar les dades obtingudes per identificar, si escau, característiques afins o divergents en ambdues fonts. El segon objectiu aborda el grau de dependència d'aquestes dones. Aspectes com el nivell de control del seu treball, l'assignació de racions, productes o béns, o el temps de la prestació de serveis, durant tot o part de l'any, podrien indicar diferents nivells de dependència laboral i econòmica i que algunes dones treballadores poguessin tenir mitjans alternatius o complementaris de subsistència. El tercer objectiu es proposa observar l'estatus i la condició d'aquestes dones en el teixit social del segon i primer mil·lenni a.C. Una anàlisi comparativa d'aquest tipus implica afrontar problemes de diferents magnituds, alguns de caràcter interpretatiu o lèxic, altres relacionats amb el diferent àmbit palatial i la diversitat de contextos polítics i econòmics dels regnes micènics i homèrics, o la diferent naturalesa de les fonts escrites i la informació limitada que proporcionen. No obstant això, aquests són els primers documents que tenim. Amb aquestes limitacions, l'anàlisi comparativa mostra notables coincidències en ambdues fonts, destacant la importància que tenen com a agents econòmics en alguns sectors productius, l'organització de grups de treball ben estructurats i la continuïtat d'un estatus social que no és tan uniforme com podria semblar inicialment. Dins d'aquesta continuïtat, també es poden observar certes diferències que revelen en el primer mil·lenni una major divisió sexual del treball, una reducció de la seva presència en determinats oficis i sectors econòmics, i una tendència a situar la seva activitat laboral permanentment dins de l'οἶκος, fet que, en la nostra opinió, fa probable un major control laboral i social d'aquestes dones i anuncia un canvi en el paper que jugaran en l'economia i la societat del primer mil·lenni. |
|---|