Tratamiento informatizado de la anomia en daño cerebral adquirido agudo
L'anòmia es pot definir com la incapacitat en la recuperació dels noms dels conceptes. És un símptoma present en tots els tipus d'afàsia. El tractament principal de l'afàsia i, més en concret, de l'anòmia, és el logopèdic. El present treball explora la combinació del tractament l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243305 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/243305 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Anòmia Afàsia Logopèdia Anomia Afasia Aphasia Logopedia Speech therapy Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | L'anòmia es pot definir com la incapacitat en la recuperació dels noms dels conceptes. És un símptoma present en tots els tipus d'afàsia. El tractament principal de l'afàsia i, més en concret, de l'anòmia, és el logopèdic. El present treball explora la combinació del tractament logopèdic en suport informatitzat amb el tractament cara a cara individualitzat, una pràctica cada vegada més utilitzada degut a la limitació actual de recursos i a les múltiples avantatges que presenta el tractament informatitzat. L'objectiu de l'estudi és comparar la efectivitat del tractament de l'anòmia en pacients amb dany cerebral adquirit en fase aguda utilitzant dos sistemes conceptualment diferents de neurorehabilitació en suport informatitzat en un període d'un mes. També, s'ha realitzat un anàlisis comparatiu dels resultats en funció del tipus d'anòmia predominant dels pacients. Els resultats mostren una millora estadísticament significativa en els 60 pacients estudiats (p<0,001). No s'han observat diferències significatives en relació al enfocament de tractament informatitzat utilitzat (p=0,722) ni al tipus d'anòmia que presenten els pacients (p=0,226). Per últim, no s'observen diferències estadísticament significatives entre les puntuacions en funció del tipus d'anòmia i del tractament (p=0,957), és a dir, els dos factors alhora. S'han discutit els resultats en el marc dels models de llenguatge apuntant a que la distinció entre dèficits fonològics i semàntics i la distinció entre tractaments fonològics i semàntics podria no ser tan clara, el que estaria relacionat amb la naturalesa de la denominació (interactiva, feedback-forward). |
|---|