Estudi de la presència de biomarcadors d’infertilitat masculina
De manera rutinària, el diagnòstic inicial de la infertilitat masculina es realitza mitjançant l’estudi macroscòpic i microscòpic de la mostra de semen. Aquests proporcionen informació rellevant sobre el recompte, la mobilitat i la morfologia dels espermatozoides, però no sobre el potencial de ferti...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671092 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671092 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Infertilitat Infertilidad Infertility Espermatozoide Sperm Proteòmica Proteómica Proteomics Ciències de la Salut 576 |
| Sumario: | De manera rutinària, el diagnòstic inicial de la infertilitat masculina es realitza mitjançant l’estudi macroscòpic i microscòpic de la mostra de semen. Aquests proporcionen informació rellevant sobre el recompte, la mobilitat i la morfologia dels espermatozoides, però no sobre el potencial de fertilització de la mostra, sovint aquests paràmetres tenen un valor pronòstic limitat en processos de fecundació natural i/o artificial. A més, alguns estudis determinen que hi ha pacients que es poden diagnosticar erròniament com a idiopàtics, ja que hi ha certes anomalies a nivell molecular o genètic que no són detectables en el seminograma. Per abordar aquest problema, és necessari estudiar nous biomarcadors que permetin entendre els mecanismes moleculars implicats en la infertilitat. Per a això, en aquest treball s’han utilitzat tècniques proteòmiques d’expressió diferencial tant en mostres de plasma seminal com d’espermatozoides. En el primer estudi, s’ha demostrat la presència d’activitat nucleasa en el líquid seminal de diferents grups de pacients, inclosos aquells que no presenten espermatozoides, amb azoospermia. A més, s’ha observat un increment de l’activitat nucleasa per espermatozoide en aquells grups que tenen més paràmetres del seminograma alterats, així com una correlació entre l’activitat nucleasa i la fragmentació de l’ADN dels espermatozoides valorada amb Comet alcalí, la morfologia i la mobilitat espermàtica. Per últim, mitjançant la corba ROC s’ha comprovat que l’activitat nucleasa és una bona variable per predir la infertilitat masculina. En el segon estudi, s’ha comparat el perfil proteic del líquid seminal de controls fèrtils amb pacients seleccionats segons el seminograma, patologia i valors d’integritat de l’ADN dels espermatozoides mitjançant Comet neutre, alcalí i SCD. Les 24 mostres analitzades s’han classificat en 4 grups diferents: controls fèrtils, avortaments de repetició, astenoteratozoospèrmics i astenoteratozoospèrmics amb varicocele. L’anàlisi proteòmica comparativa s’ha realitzat mitjançant la tecnologia 2D-DIGE i ha revelat la presència de 28 proteïnes diferencials. Aquestes estan involucrades en processos metabòlics i cel·lulars, funcions catalítiques i es troben al component extracel·lular. L’anàlisi de les interaccions entre proteïnes ha mostrat que estan associades entre elles i també amb la Ubiquitina C, indicant que la regulació d’aquestes proteïnes té un paper important en la infertilitat masculina. En el tercer estudi, s’ha comparat el perfil proteic dels espermatozoides de mostres de controls fèrtils amb avortaments de repetició abans i després d’un tractament oral amb antioxidants mitjançant el marcatge isobàric TMT. S’han identificat 34 proteïnes amb expressió diferencial entre els grups d’avortaments de repetició i controls fèrtils, a més algunes proteïnes milloren el seu perfil d’expressió després del tractament amb antioxidants, indicant que són vulnerables a l’estrès oxidatiu. No obstant, no hi ha diferències significatives entre els avortaments de repetició abans i després del tractament amb antioxidant, per tant, la patologia espermàtica produïda en aquests pacients no és deguda principalment a l’estrès oxidatiu. Finalment, l’anàlisi d’interaccions entre les proteïnes diferencials ha mostrat tres vies principals d’afectació: metabolisme, citoesquelet i dany en l’ADN dels espermatozoides. En conjunt, els resultats obtinguts demostren la importància de l’estudi de proteïnes que s’expressen de manera diferencial entre individus fèrtils i infèrtils ja que permet aprofundir en el coneixement dels mecanismes moleculars implicats en la infertilitat masculina i personalitzar el diagnòstic de pacients amb la construcció de nous panells de biomarcadors. |
|---|