L'austracisme i la Guerra de Successió a les Corts de Cadis
[cat] El constitucionalisme historicista es manifestà entre els diputats catalanspresents a les Corts de Cadis, tant els reformistes com els liberals moderats.L'objectiu d'aquest article és demostrar com els catalans que eren a la badia de Cadis durant i després del procés constitucional e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/158716 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/158716 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Història constitucional Constitucions Liberalisme Parlamentaris Catalans Constitutional history Constitutions Liberalism Legislators Espanya. Cortes de Cádiz |
| Sumario: | [cat] El constitucionalisme historicista es manifestà entre els diputats catalanspresents a les Corts de Cadis, tant els reformistes com els liberals moderats.L'objectiu d'aquest article és demostrar com els catalans que eren a la badia de Cadis durant i després del procés constitucional empraren la història constitucional catalana que no elidia alguns projectes austriacistes, per for-mular les seves propostes polítiques. La pervivència d'un constitucionalismehistoricista català no s'hauria de considerar una excepcionalitat sinó que s'ha d'entendre com una derivada del liberalisme historicista que es fonamentava en la vigència d'una constitució 'històrica' capaç d'atenuar els canvis de la revolució liberal. Aquells liberals catalans no van anar a buscar en unes ide-alitzades lleis medievals, sinó que empraren la tradició constitucional catala-na associada a l'experiència d'autogovern que havia definit la comunitat po-lítica catalana durant la segona meitat del segle XVII i les primeres dècadesdels XVIII, per emprar-la des d'una vessant pragmàtica i fonamentar el nourègim liberal, com succeïa a d'altres indrets d'Espanya. |
|---|