Topografía y arqueología del conflicto en el noreste de la Hispania Citerior y valle medio del Ebro durante las primeras fases de la ocupación romana (218-72 a.C.)
La tesi doctoral aquí presentada té el propòsit d'estudiar de forma conjunta els assentaments romans amb vinculació militar en les primeres dècades de la romanització. L'objectiu principal és oferir una visió unificada del procés d'implantació, control i domini romà, dut a terme per l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:268165 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/268165 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Romanització Romanización Romanization Arqueologia del conflicte Arqueología del conflicto Conflict srchaeology Sistemes d'informació geogràfica Sistemas de información geográfica Geographic information system Ciències Humanes |
| Sumario: | La tesi doctoral aquí presentada té el propòsit d'estudiar de forma conjunta els assentaments romans amb vinculació militar en les primeres dècades de la romanització. L'objectiu principal és oferir una visió unificada del procés d'implantació, control i domini romà, dut a terme per l'exèrcit. Així com comprendre la naturalesa d'aquesta ocupació. Els estudis referents a la implantació militar romana a la península ibèrica han augmentat considerablement en les darreres dècades. Malgrat tot, la major part d'ells es centren en jaciments concrets o reduïts conjunts. A més d'això, manca un marc metodològic comú que permeti comparar els resultats presentats entre els diferents equips, i que es veu agreujat per l'ús de terminologia sovint inadequada derivada de les fonts clàssiques. Tot això evidencia la necessitat d'un estudi global i sistemàtic de la qüestió, basat en criteris objectius i homogenis. El treball s'emmarca al territori del nord-est de la província Citerior, en concret, a la actual comunitat autònoma de Catalunya i part d'Aragó, incloent la vall de l'Ebre. Aquestes fronteres s'han establert seguint barreres naturals i deixant de banda altre tipus de demarcacions inexistents en el període tractat. Paral·lelament, els límits cronològica establerts estan circumscrits per dos grans conflictes que tenen com escenari Hispania. El primer d'ells es la Segona Guerra Púnica, que suposa la primera presencia efectiva militar romana al nord-est peninsular. Tanmateix, el conflicte que conclou aquest marc temporal és la Guerra de Sertori. La seva fi i la posterior política pompeiana implica un canvi en el model d'ocupació, amb la progressiva desaparició del patró anteriorment implantat. S'han definit un conjunt de criteris objectius que permeten definir els establiments militars, però també la seva adscripció funcional. A partir d'ells, s'han identificat i analitzat en profunditat un total de 57 jaciments. Gràcies a això, s'han pogut estudiar cronologies, tipologies, així com també determinar patrons de distribució espacial. L'estudi de la progressiva consolidació de l'estructura militar permet observar i detallar nombrosos aspectes. S'ha pogut detectar com l'aparició de jaciments és gradual i es constata l'evolució temporal dels models d'ocupació. L'estratègia de Roma va transformant-se i això introdueix canvis estructural i certa variabilitat en el model aplicat, segons la cronologia, però també la regió; observant-se una realitat no sempre preconcebuda, variable i amb certes alteracions. Malgrat tot, també s'han identificat coincidències, com la possible planificació en moments i zones determinades. D'aquesta manera s'observen diferents ocupacions entre els assentaments, més o menys militaritzats, com funcions administratives, logístiques o de control. Una de les principals conclusions que s'han pogut observar és el gran impacte que va tenir la presencia de l'exèrcit, en les seves nombroses formes, en el nord-est de la Hispania Citerior entre finals del segles III y el primer quart del I a.C. Aquest procés ha deixat importants traces en el registre arqueològic i, gràcies a això, es possible identificar-lo mitjançant un anàlisis integral. En definitiva, aquesta investigació ha permès aproximar-nos arqueològicament als diferents models vinculats a l'exèrcit romà, responsable de la romanització i ocupació del present territori. La revisió de les dades y la seva unificació permet aportar una visió profunda i actualitzada de la ocupació romana. Tot això ha possibilitat advertir com l'exèrcit exerceix de principal agent romanitzador, encarregat de controlar i administrar els nous territoris, així com també com es distribueix per el territori i quines petjades arqueològiques permeten identificar-lo. |
|---|