Biomarcadores relacionados con el estrés oxidativo en la enfermedad arterial periférica
Les malalties cardiovasculars suposen una càrrega sanitari-assistencial a la societat actual molt important, segons les dades més recents de la OMS més de dos terços de les morts per les mateixes es donen en països de mitjans i baixos ingressos; la implantació dels programes sanitari-socials ha perm...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/454679 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/454679 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Aterosclerosi Estrés oxidatiu Biomarcadors Aterosclerosis Estrés oxidativo Biomarcadores Oxidative stress Biomarkers Ciències de la salut 61 616 616.1 |
| Sumario: | Les malalties cardiovasculars suposen una càrrega sanitari-assistencial a la societat actual molt important, segons les dades més recents de la OMS més de dos terços de les morts per les mateixes es donen en països de mitjans i baixos ingressos; la implantació dels programes sanitari-socials ha permès disminuir la prevalença d’aquestes malalties en el països industrialitzats. Dins d’aquest grup de malalties, la patologia ateroscleròtica coronària més coneguda és la cardiopatia isquèmica, el principal representant de la mateixa és l’infart agut de miocardi. En aquesta patologia la quantitat de territoris arterials afectats és elevat, però inferior al que es dona a la malaltia arterial perifèrica, per la qual cosa la càrrega ateroscleròtica en aquesta també és superior. La base comú de les malalties ateroscleròtiques és la seva etiologia inflamatòria. L’increment de la expressió genètica de molècules inflamatòries és el producte de la desregulació dels processos pro-oxidants i antioxidants, i és aquesta premissa la que va dirigir aquest estudi a la recerca de biomarcadors relacionats amb l’estrès oxidatiu. En la primera secció de l’estudi es va observar que les concentracions circulants de F2-isoprostans i CCL2 presentaven un increment significatiu i una excel•lent capacitat per discriminar subjectes sans respecte a aquells que patien la malaltia. En una segona secció de la nostra investigació es van avaluar les concentracions circulants de galectina-3, correlacionades amb marcadors serològics d’estrès oxidatiu i inflamació, es va observar un increment en el cas dels pacients respecte als subjectes que no patien la malaltia amb una precisió diagnòstica similar a la que presenten els biomarcadors establerts de avaluació de la malaltia arterial perifèrica, B2M i PCR; però el quocient galectina-3/PCR va millorar la precisió diagnòstica, que, encara que lleugerament inferior als F2-isoprostans i CCL2, representa un avantatge degut a que la seva automatització és fàcil als laboratoris clínics actuals. En aquest segon apartat també es va avaluar la expressió tissular de galectina-3 a les artèries poplíties i femorals de subjectes sans i pacients, observant-se un desplaçament de la expressió d’aquesta molècula des de la túnica adventicia als subjectes sans fins a la media i intima, concloent que la galectina-3 pot par |
|---|