Regeneració urbana dels barris fruits del boom immobiliari dels anys 1960 i 1970, a partir de la millora dels seus espais públics. El cas del barri Centre de Salt
Els barris sorgits dels anys 60 i 70 a Salt, així com a molts municipis catalans, s'han d'entendre en la lògica d'una dictadura franquista on l'especulació i la búsqueda de rendibilitat, portaven a intentar crear el màxim rendiment econòmic en la mínima superfície de sòl. Són bar...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/135086 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10609/135086 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | espais públics regeneració urbana eix vertebrador carrers caminables barris densos barri centre Salt public spaces urban regeneration backbone walkable streets dense neighborhoods downtown valley espacios públicos regeneración urbana eje vertebrador calles caminables barrios densos valle centro City planning--Social aspects -- TFM Urbanisme--Aspectes socials -- TFM Urbanismo--Aspectos sociales -- TFM |
| Sumario: | Els barris sorgits dels anys 60 i 70 a Salt, així com a molts municipis catalans, s'han d'entendre en la lògica d'una dictadura franquista on l'especulació i la búsqueda de rendibilitat, portaven a intentar crear el màxim rendiment econòmic en la mínima superfície de sòl. Són barris molt densos, amb una alta concentració de població en edificis alts, rodejats de petits carrers destinats quasi exclusivament a vehicles, no només per un motiu econòmic sinó també fruit de motivacions polítiques en què les concentracions de persones al carrer no estaven ben vistes. Però el present TFM no tractarà de les motivacions econòmiques ni polítiques en la realització d'aquests barris sinó com han arribat fins avui els seus espais públics. Moltes han estat les propostes per tal de millorar les realitats d'uns barris que són el paradigma de l'excés de compacitat i densitat, pensats en la formació d'habitatge, però que, en el seu disseny i execució, es van oblidar els seus espais públics. Les polítiques de regeneració del barri al complet són complexes i necessàriament transversals, especialment quan hi entren en joc esponjaments i enderrocs de varies edificacions, amb dificultats econòmiques, projectuals, constructives, legals, i d'alarma social que es genera entre la població que perdrà les seves llars. Tot això fa que ens alguns casos acabin fracassant o reduint-se en la mínima expressió, com es veurà que ha estat el cas del pla de renovació urbana (ARU) de Salt, el 2010 i que, a més a més, se segueixi abandonant aspectes com l'epai públic. I en això es focalitzarà el present TFM, l'espai públic com a eix vertebrador de la vida i l'ús del barri, com a punt de partida que culmini en la regeneració urbana del barri Centre de Salt. En primer lloc cal comprendre el context històric i els resultats dels espais públics generats, per seguidament, endinsar-nos en la base teòrica que ofereix el context local: com van abordar els nous ajuntaments democràtics la qüestió pendent de l'espai públic? Juntament a les idees de millora d'aquests ajuntaments, s'hi inclouran altres autors que han intentat comprendre com ha de ser l'espai públic ideal perquè sigui habitable, caminable, sostenible i usable per a la seva població, així com possibles formes d'intervenció per a la seva regeneració. El marc metodològic ens oferirà una forma d'analitzar i classificar els espais públics de la ciutat, per tal de poder seleccionar els més representatius per a l'estudi. Una vegada escollits, aquest mateix marc definirà els paràmetres necessaris per a l'estudi de la qualitat dels espai públics: metodologia d'estudi, paràmetres d'anàlisi i formes de representació, que definiran el mapeig dels aspectes analitzats i la creació d'un diagrama per a la seva fàcil comprensió i comparació, així com per a una fàcil visualització de les possibles millores de cada espai. El TFM acabarà amb un seguit de conclusions i pautes extrapolables per a la intervenció en aquesta tipologia de barris, i per a la potenciació d'un eix estructurant en el seu carrer principal, que ha de permetre la regeneració de tot el seu entorn. Finalment, s'hi inclouran algunes consideracions respecte la metodologia proposada, i la seva possible implantació en futurs casos d'estudi per a altres ciutats similars. |
|---|