Determinación del papel de los microRNAs en el desarrollo de daño hepático en pacientes infectados con el virus de la inmunodeficiencia humana tipo 1
Actualment hi ha múltiples marcadors no invasius útils en la predicció de fibrosi hepàtica. Amb la infecció pel VIH-1 la presència de dany hepàtic es veu agreujada per la coinfecció per VHC, el consum d'alcohol i la pròpia teràpia antiretroviral. Diversos estudis han demostrat que la infecció p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265933 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265933 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Coinfecció VIH/VHC Coinfección VIH/VHC HIV/HCV coinfection Micrornas Fibrosi hepàtica Fibrosis hepática Liver fibrosis Ciències de la Salut |
| Sumario: | Actualment hi ha múltiples marcadors no invasius útils en la predicció de fibrosi hepàtica. Amb la infecció pel VIH-1 la presència de dany hepàtic es veu agreujada per la coinfecció per VHC, el consum d'alcohol i la pròpia teràpia antiretroviral. Diversos estudis han demostrat que la infecció pel VIH-1/VHC i la replicació activa del VHC acceleren l'evolució a cirrosi i augmenten la mortalitat. En els pacients coinfectats amb el VIH1/VHC, d'una banda, destaca l'elevada freqüència d'esteatosi hepàtica no alcohòlica i el risc consegüent de progressió a cirrosi i, d'altra banda, s'associa la incertesa que l'eliminació del VHC amb els agents antivirals directes (AADs) elimina el risc de complicacions hepàtiques. Aquests antecedents posen de manifest la necessitat de tenir millors eines diagnòstiques de progressió d'hepatopatia. Diversos microRNAs (miRNAs) han estat associats al desenvolupament de fibrosi hepàtica, cirrosi i hepatocarcinoma, tant en models animals com en humans. La importància de la funció i la distribució dels miRNAs en diferents processos cel·lulars i les evidències del paper que exerceixen en la comunicació intercel·lular ens fa hipotetitzar que els miRNAs circulants són potencials biomarcadors de progressió d'hepatopatia. La possible implicació directa d'aquests miRNAs en processos patològics també els converteix en dianes terapèutiques potencials. L'objectiu d'aquesta Tesi Doctoral ha estat conèixer l'associació de determinats miRNAs en pacients infectats pel VIH-1 amb coinfecció o sense pel VHC, així com establir-ne el paper pronòstic a la hepatopatia. Es tracta d'un estudi retrospectiu de cohort de pacients VIH-1 amb o sense infecció pel VHC, una població de monoinfectats pel VHC i un grup control dindividus sans. S'han analitzat variables clíniques, analítiques i anatomopatològiques i s'ha determinat la presència qualitativa i quantitativa de miRNA mitjançant tècniques de seqüenciació massiva. Els resultats obtinguts han estat analitzats mitjançant tècniques estadístiques uni i multivariades. Els nostres resultats revelen que la monoinfecció pel VIH-1 està associada amb una modificació del metabolisme hepàtic dels miRNAs circulants, havent-se detectat una sobre expressió de miRNAs associats prèviament a dany hepàtic. En particular, miR-193-5p, miR-125b-1-3p, miR-100-5p, miR-192-5p, miR-99a-5p i miR-122-3p, que es correlacionen significativament amb els nivells sèrics de transaminases i l'estadi de fibrosi hepàtica. El 91% dels pacients monoinfectats pel VIH-1 estava rebent teràpia antiretroviral de gran activitat (TARGA), fet que impedeix discriminar els efectes hepatotòxics produïts pel TARGA, encara que observem diferències entre pacients VIH-1 positius amb nivells elevats i normals de transaminases. En els pacients coinfectats pel VIH-1/VHC s'han detectat set miRNAs associats amb un risc elevat de fibrosi hepàtica. En particular, els miRNAs 100-5p i 192-5p podrien ser últils per elaborar algorismes clínics/biològics pronòstics de progressió d'hepatopatia en pacients monoinfectats amb VIH-1 o coinfectats amb VIH-1/VHC. En conclusió, la determinació de miRNA relacionades amb dany hepàtic en pacients infectats pel VIH1 sense coinfecció pel virus hepatotrops suggereix un impacte directe del VIH-1 sobre el metabolisme hepàtic. S'ha trobat una sobre expressió dels miRNAs 122-3p i 193b-5b en pacients monoinfectats amb el VHC i en els monoinfectats amb el VIH-1 amb ALT elevades o amb hiperplàsia nodular regenerativa. Ambdós miRNAs estan associats amb el grau d'elevació de les transaminases i la gravetat de la fibrosi hepàtica. A la coinfecció pel VIH-1/VHC els miRNAs 122-3p i 193b-5b han mostrat una sensibilitat i especificitat superior al 85% a la predicció de progressió hepàtica. Els nostres resultats ressalten el potencial de els miRNAs circulants com a bimarcadors de dany hepàtic en pacients infectats pel VIH-1 amb o sense coinfecció pel VHC. |
|---|