L'aprenentatge de la història a través del mètode de descobriment i el seu impacte en l'ensenyament secundari
[cat] En el marc de les experiències de la renovació de l'ensenyament de la història durant el final del franquisme i principis de la democràcia, sorgeix un grup que impulsarà un projecte provinent d'Anglaterra. És l'anomenat "Història 13-16", que està destinat a ensenyar hi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2010 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/41465 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/41465 http://www.tdx.cat/TDX-0204111-111730 http://hdl.handle.net/10803/1347 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Aprenentatge per descobriment Ensenyament de la història Educació secundària Secondary education History education Learning by discovery |
| Sumario: | [cat] En el marc de les experiències de la renovació de l'ensenyament de la història durant el final del franquisme i principis de la democràcia, sorgeix un grup que impulsarà un projecte provinent d'Anglaterra. És l'anomenat "Història 13-16", que està destinat a ensenyar història a partir del seu mètode d'anàlisi a l'ensenyament secundari.Aquesta recerca està constituïda per dues parts. En la primera s'estudia els principis i l'evolució del grup -que adoptarà diversos noms, però que el més conegut serà "Grupo 13-16"- des d'una perspectiva històrica. S'examinen les seves experiències a l'aula i tots els materials que van a crear. Així mateix, un cop establert el marc històric, s'aborda l'impacte i les repercussions que el grup ha donat lloc en el camp de l'ensenyament formal de la història: els llibres de text, la implementació a les aules, la reforma educativa, el sorgiment de noves experiències relacionades, etc. Una influència que serà més marcada en tot el terreny formal que no pas en la seva aplicació real amb l'alumnat.En la segona part de la recerca s'avalua què ha quedat del mètode trenta anys després que es posés en marxa. Per aquest motiu s'han cercat alumnes que van estudiar amb ell i s'han aplicat diferents tècniques, tals com l'observació simple, les entrevistes en profunditat i l'observació sistemàtica i estructurada de vídeos en els quals apareixen alguns dels alumnes en algunes sessions del curs. El resultat, amb un fort component de psicologia educativa, ens aboca reflexions sobre el record i a l'entorn de l'aprenentatge per descobriment. Ens permet, a més, veure com incideix en l'alumnat l'aplicació d'aquestes metodologies i quines possibilitats té la disciplina científica com a mètode didàctic. Finalment, ens permet reflexionar sobre les polítiques educatives que s'impulsen i sobretot, el paper destacat que hi té el professorat; perquè es pot veure que allò que no se sap no es pot ensenyar, i aquí rau un dels primers problemes de l'educació. |
|---|