Local adaptation of wild populations of Arabidopsis thaliana to coastal and inland habitats in Catalonia
La variació genètica natural existent entre poblacions d' Arabidopsis thaliana a Catalunya s'ha utilitzat per identificar fenòmens d'adaptació local a hàbitats costaners i continentals. Es va crear un Model de Distribució d'Espècies (SMD) per localitzar petits rodals de poblacion...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:175984 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/175984 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Genètica vegetal Plantes Arabidopsis thaliana |
| Resumo: | La variació genètica natural existent entre poblacions d' Arabidopsis thaliana a Catalunya s'ha utilitzat per identificar fenòmens d'adaptació local a hàbitats costaners i continentals. Es va crear un Model de Distribució d'Espècies (SMD) per localitzar petits rodals de poblacions biològiques d' A. thaliana ('demes'). Els resultats obtinguts de la utilització de 425 marcadors (SNP) sotmesos a anàlisis d'estructura de la població i d'agrupament indiquen un alt percentatge d'al∙lels compartits entre 'demes'. Durant dos anys consecutius es va repetir un experiment de trasplantament recíproc en condicions naturals dissenyat per mesurar l'aptitud de les plantes procedents de 'demes' continentals i costaneres als dos tipus d'hàbitats. La progènie d'aquestes 'demes' va mostrar una millor aptitud quan creixia en els seu hàbitat d'origen. En experiments realitzats amb sòl procedent de la costa i de l'interior sota condicions controlades en cambra de cultiu es van obtenir uns resultats similars, confirmant-se que el tipus de sòl és un factor determinant per l'adaptació local. A més, les plantes procedents de 'demes' costaneres van mostrar una millor aptitud i tolerància sota condicions d'elevada salinitat. Es conclou que A. thaliana està adaptada als ambients costaners i aquesta adaptació és impulsada en gran part per l'elevada salinitat dels sòls costaners. Tots els resultats apunten que les plantes costaneres utilitzen més d'un mecanisme per combatre els alts nivells de Na al sòl. És probable que AtSOS1 i AtHKT1;1 treballin conjuntament per traslladar el Na a les fulles i emmagatzemar-lo dins les vacuoles per aconseguir un millor ajust osmòtic. D'altra banda, creuaments entre plantes costaneres (tolerants a la sal) i plantes de l'interior (sensibles a la sal) apunten a una possible herència materna del caràcter "tolerància a la salinitat". Els polimorfismes detectats tant en AtHKT1;1 com en AtMOT1 poden tenir un significat adaptatiu ja que els al∙lels febles d'ambdós només es van detectar en 'demes' costaneres. No obstant, tots els resultats indiquen que la variabilitat genètica d' AtHKT1;1 no és responsable de la tolerància a la salinitat observada. Hem arribat a la conclusió que l'al∙lel feble d' AtHKT1;1 persisteix i conviu amb plantes que tenen l'al∙lel fort gràcies a una floració primerenca i a una millor tolerància a la salinitat moderada. D'altra banda, l'al∙lel feble d' AtMOT1 és més freqüent i es va detectar en zones més properes al mar que l'al∙lel feble d' AtHKT1;1. Els resultats d'estudis de salinitat amb mutants noquejats d' AtMOT1 indiquen que la pèrdua de funció d' AtMOT1 podria augmentar la tolerància a l'estrès salí |
|---|