Les polítiques de salvaguarda del patrimoni cultural a Catalunya: de la Guerra Civil a la Postguerra (1936-1943)
[cat] La recerca s’emmarca dins les anàlisis sobre les polítiques de salvaguarda del patrimoni en períodes de conflicte, tenint en compte que el patrimoni es converteix sovint en objecte de confrontació política i, fins i tot, militar, per les seves implicacions simbòliques, logístiques i econòmique...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/104293 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/104293 http://hdl.handle.net/10803/398134 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Patrimoni cultural Delictes contra el patrimoni cultural Identitat col·lectiva Catalunya Cultural property Offenses against cultural property Group identity Catalonia 1936-1943 |
| Sumario: | [cat] La recerca s’emmarca dins les anàlisis sobre les polítiques de salvaguarda del patrimoni en períodes de conflicte, tenint en compte que el patrimoni es converteix sovint en objecte de confrontació política i, fins i tot, militar, per les seves implicacions simbòliques, logístiques i econòmiques. Per tant, la tesi es centra en l’anàlisi de les actuacions polítiques de protecció del patrimoni cultural durant la Guerra Civil i en el període de la immediata Postguerra a Catalunya, entenent aquestes accions en un sentit de polítiques ideològiques (usos simbòlics i polítics del patrimoni) i tècniques (polítiques de preservació davant de l’espoli i destrucció del patrimoni), per part dels dos bàndols enfrontats. El coneixement de les polítiques de preservació de patrimoni en períodes de conflicte esdevé, així, un exemple remarcable de les polítiques públiques en relació al patrimoni en situacions límit, el que ens fa entendre la importància sociopolítica del patrimoni i el seu valor identitari. En aquest sentit, la recerca pretén ser una contribució a l’anàlisi dels significats socials i simbòlics del patrimoni i, alhora, de la seva gestió pública. Es tracta, doncs, d’una recerca històrica, centrada en l’estudi de les polítiques de gestió del patrimoni entre 1936 i 1943, que utilitza una metodologia fonamentalment qualitativa i de caràcter documental, i parteix de fonts bibliogràfiques, de l’anàlisi de disposicions legals, d’escrits de testimonis directes, de reculls de premsa i d’articles de l’època, i de material gràfic. |
|---|