Anàlisi del canvi global a la Baixa Casamance i els seus efectes sobre el territori i els sòls de la commune de Mlomp (sud-oest del Senegal, Àfrica de l'oest)
La present tesi titulada "Anàlisi del canvi global a la Baixa Casamance i els seus efectes sobre el territori i els sòls de la commune de Mlomp (sud-oest del Senegal, Àfrica de l'oest)" té com a objectiu general analitzar les principals forces motriu del canvi global (CG) que afecten...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/692026 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/692026 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Canvi global Global change Cambio global Baixa casamance Low casamance Baja casamance Sòls Soils Suelos Ciències Experimentals 504 |
| Resumo: | La present tesi titulada "Anàlisi del canvi global a la Baixa Casamance i els seus efectes sobre el territori i els sòls de la commune de Mlomp (sud-oest del Senegal, Àfrica de l'oest)" té com a objectiu general analitzar les principals forces motriu del canvi global (CG) que afecten la zona d'estudi i les manifestacions més notòries. El CG es caracteritza per un conjunt de factors biofísics i socioeconòmics que tenen lloc a escala planetària, ocasionen canvis profunds en els socioecosistemes, són de gran abast i s'estan succeint a gran velocitat. L'Àfrica de l'oest és considerada un dels principals hotspot del CG, ja que les formes d'organització de les societats locals són vulnerables al CG. El paisatge de la Baixa Casamance (BC) està format per l'estuari que banya la regió amb els seus incomptables braços que recorren les valls, tot vorejant els altiplans. L'entorn, juntament amb un clima favorable, permeten la presència de boscos de manglar i el cultiu d'arròs inundat als fons de vall. Aquest és un cultiu tradicional a la BC practicat per la població Diola des de fa uns segles, basat en un maneig del sòl adaptat a les característiques edàfiques, dessalant els sòls mitjançant un sistema de dics antisal. La societat Diola, de caràcter primordialment agrícola, igualitària i arrelada al territori, aconseguia una autosuficiència alimentària propiciada pel cultiu d'arròs i pels diferents serveis ecosistèmics de la zona. Fa unes dècades, però, hi ha una elevada inseguretat alimentària al Senegal fruit del CG que es tradueix en dependència cap a les importacions de cereals. Per això calen esforços per comprendre les mutacions que pateix el sector agrícola, així com per incrementar la productivitat agrícola local. Es pretén abordar el CG i les seves implicacions a la BC, abocant-hi llum sobre la naturalesa, les causes i l'abast. Els objectius específics de la tesi són: a) Reconstruir la història ambiental de les darreres dècades per detectar, descriure i analitzar els principals factors socioeconòmics i biofísics amb els quals es manifesta el CG a la BC; b) Incorporar percepció i coneixement local en l'anàlisi del CG que ajudaran a comprendre les especificitats locals; c) Quantificar el canvi d'usos i cobertes del sòl (LUCC) entre 1969 i 2016 a la commune de Mlomp (SO de la BC) mitjançant l'anàlisi diacrònica cartogràfica; d) Avaluar l'impacte del LUCC i dels canvis socioeconòmics en les propietats fisicoquímiques dels sòls de la commune de Mlomp com a indicadors del canvi local. La tesi exposa com el canvi climàtic està ocasionant una reducció de les precipitacions i un increment de les temperatures; s'analitzen els canvis socioeconòmics (colonialisme, capitalisme, canvis culturals, etc.) i com aquests afecten fortament la vida sociocultural de la regió des del període colonial. S'ha quantificat el LUCC a la commune de Mlomp entre 1969 i 2016, on s'ha vist que l'activitat agrícola ha patit una davallada constant, mentre que les formacions arbrades han vist incrementada la seva superfície després d'haver patit una davallada entre 1969 i 1986. I, finalment, pel que fa als sòls agrícoles s'observa una reducció de les parcel·les cultivades així com la gran influència que els dics antisal tenen sobre les propietats fisicoquímiques dels sòls. Aquests dics s'han vist degradats per factors socioeconòmics com la migració rural, l'escolarització o la monetització de la societat local. Els resultats de la percepció local del CG coincideix amb l'anàlisi del CG realitzat. L'enfocament holístic ha permès comprendre millor la dinàmica de l'evolució de la zona d'estudi i es ressalta la necessitat de continuar fent estudis a escala local amb un focus en els sòls com a peça clau per la seguretat alimentària. |
|---|