Hegel, amor de Lacan
Aquesta tesi doctoral té per objectiu la investigació i l'anàlisi de la relació entre la filosofia i el seminari de Jacques Lacan del curs 1969-70, El revers de la psicoanàlisi. Per a dur a terme aquest fi, la investigació es divideix en tres direccions diferents. En primer lloc, l'estudi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:187023 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/187023 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Lacan, Jacques, Hegel, Georg Wilhelm Friedrich, |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral té per objectiu la investigació i l'anàlisi de la relació entre la filosofia i el seminari de Jacques Lacan del curs 1969-70, El revers de la psicoanàlisi. Per a dur a terme aquest fi, la investigació es divideix en tres direccions diferents. En primer lloc, l'estudi i l'abast des del camp de la psicoanàlisi i el diàleg amb la filosofia dels quatre discursos fonamentals de la societat que el psicoanalista va formalitzar: el discurs de l'Amo, de la Histèrica, Universitari i de la Psicoanàlisi. A més, es fa palès quina implicació té en aquesta proposta la formalització d'un cinquè discurs l'any 1971: el discurs del Capital. En segon lloc, en l'articulació dels tres primers discursos, Lacan té com interlocutor a Hegel, excepte en el de la Psicoanàlisi. És a dir, la segona part de la tesi investiga els tres noms que Lacan imputa a Hegel (amo, histèrica i universitari) i es proposa que Hegel també és present en la formalització del discurs de la Psicoanàlisi. Aquesta presentació de Hegel permet de plantejar quatre nous apropaments hermenèutics a la seva figura, principalment a La fenomenologia de l'esperit: l'amor, la mort, el saber i la reconciliació. Finalment, l'última part planteja quins problemes polítics, filosòfics, històrics o, en d'altres termes, quins problemes discursius es plantegen després de Hegel i de la teoria dels quatre discursos de Lacan. A més de resseguir aquesta triple línia d'investigació, es presenta la possibilitat i la urgència de la unió de la filosofia amb el camp de la psicoanàlisi, d'una nova dimensió per al pensament en la relació de Hegel i Lacan. |
|---|