Sobre els moriscos: un estat de la qüestió
L'any 1492 passava a mans cristianes l'únic estat de la península que restava governat per l'islam des del segle XIII. Ultra el fet polític i les seves immediates conseqüències per els andalusins de Granada, la conquesta d'aquest regne fou el detonant d'un enduriment de les...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/166281 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/166281 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Moriscs Moriscos |
| Sumario: | L'any 1492 passava a mans cristianes l'únic estat de la península que restava governat per l'islam des del segle XIII. Ultra el fet polític i les seves immediates conseqüències per els andalusins de Granada, la conquesta d'aquest regne fou el detonant d'un enduriment de les relacions entre les autoritats cristianes i la resta de musulmans que vivien en terres hispàniques. El romanent mudejar tenia dret a practicar l'islam i a regir-se internament segons les seves institucions, però la campanya de conversions al cristianisme, promoguda de seguida a Granada, culmina amb els batejos forçosos decretats el 1500-1502 per als de la corona de Castella i el 1525-1526 per als de la catalano-aragonesa. El bateig era quelcom més que un acte de litúrgia cristiana, perquè canviava radicalment la condició jurídica dels afectats, considerats des de llavors com a cristians. Però els «cristians nous de moro» no foren uns cristians com els altres: alguns no se'n sentien; altres, si ho intentaren, no reeixiren a ser tinguts com a tals; i aquesta contradicció dona lloc al problema morisc. |
|---|