L'expropiació de la ciutat popular: La destrucció de la Colònia Castells de Barcelona (1923-2014)
Aquesta tesis proposa una aproximació a la dinàmica del mode de producció de l'espai sota la geografia del capital. A partir de la recerca concreta de l'expropiació i destrucció d'una barriada obrera, la Colònia Castells de Barcelona, s'aborda l'estudi de l'expropiació...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/402174 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/402174 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ennobliment (Urbanisme) Gentrificación Gentrification Antropologia urbana Antropología urbana Urban anthropology Barris Barrios Sociologia urbana Barcelona (Catalunya) Barcelona (Cataluña) Barcelona (Catalonia) Urbanització Urbanización Urbanization Neighborhood Sociología urbana Etnografía Geografía urbana Expropiación forzosa Urban sociology Ethnography Urban geography Eminent domain Suburban life Etnografia Geografia urbana Expropiació forçosa Vida suburbana Ciències Humanes i Socials 572 |
| Sumario: | Aquesta tesis proposa una aproximació a la dinàmica del mode de producció de l'espai sota la geografia del capital. A partir de la recerca concreta de l'expropiació i destrucció d'una barriada obrera, la Colònia Castells de Barcelona, s'aborda l'estudi de l'expropiació genèrica de l'anomenada ciutat popular. La producció capitalista de la ciutat opera cíclica i espasmòdicament a partir de l'atracció, disciplinament i subjecció d'una mà d'obra, que en el seu esdevenir històric es veu atreta, explotada i exprimida, fins a que resulta disfuncional pel mode d'acumulació. En aquell moment, aquesta força de treball es expulsada -directa i indirectament-, dels espais de centralitat cap a les perifèries. El procés, no obstant, no resulta exempt de contradiccions, resistències i conflictes. El mode de producció colisiona constatment amb el mode d'apropiació de la ciutat per part dels habitants de rendes més baixes, que, en la recreació pràctica i quotidiana de les seves formes de vida creen barris populars, entorns geogràfics apropiats per a la convivència, el suport mutu i la pròpia supervivència. El cas d'expropiació i destrucció d'una barriada com la Colònia Castells, amb tota la seva complexitat i més enllà de la desparició material, suposa un exemple de desarticulació comunitària, de descomposició sistemàtica de classe, per impedir qualsevol indici de resistència per part de les classes populars al mode d'acumulació capitalista. |
|---|