Pilar Montaner i Maturana (1876 - 1961). La pintora relegada a l'oblit

I de sobte bum, no hi són! En quin moment s'adonaren que la historiografia artística està repleta de muses, però hi ha una carència de creadores? Què pensaren quan veren per primera vegada una cartel·la d'una dona a un museu? Què sentiren quan foren conscients que les artistes no estiguess...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Buades Morales, Paula
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:305903
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/305903
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:Pilar Montaner
Dones artistes
Women artists
Mujeres artistas
Impressionisme
Impresionism
Impresionismo
Ciències Socials
Descripción
Sumario:I de sobte bum, no hi són! En quin moment s'adonaren que la historiografia artística està repleta de muses, però hi ha una carència de creadores? Què pensaren quan veren per primera vegada una cartel·la d'una dona a un museu? Què sentiren quan foren conscients que les artistes no estiguessin incloses en el discurs hegemònic? En els anys setanta es va començar un procés de recuperació de noms de dones artistes. Però, ha sigut fructífera el projecte de fer un lloc dintre de la historiografia artística? La recuperació de noms propis de dones planteja dos problemes. Per una banda, la falta de referents femenins en els estudis d'art que demostri la seva existència, dificultant el seu estudi i divulgació. I, per altra banda, la base en la qual s'ha construït la història de l'art: la del concepte de geni artístic. Pilar Montaner Maturana fou una pintora de finals del segle XIX i principis del segle XX, originària de Mallorca que va cultivar diferents estils pictòrics. En aquell moment, l'illa de Mallorca fou un tresor descobert pels artistes impressionistes, que viatjaren a l'illa per contemplar la seva bellesa i plasmar la seva impressió en el llenç. Ja que formava part d'una de les famílies burgeses de l'època, per casa seva passaren grans il·lustrats com Rubén Darío, Miguel de Unamuno, Azorín, Eugeni d'Ors, John Singer Sargent o Santiago Rusiñol, fet que provocà que el palau on residia es convertís en un destí cultural de referència a l'illa mallorquina, juntament amb l'hotel Formentor. En efecte, Montaner fou una figura coneguda pels seus contemporanis, però a l'hora de referir-se a la seva faceta com a pintora no s'esmenta la seva activitat artística. Hi ha una carència d'estudis sobre ella com a artista. El dramatisme de la seva vida ha cobrat més importància que la seva obra i se l'és recordada com la "dona de" o "l'amiga de". Ha sofert l'ostracisme de la disciplina encara que és considerada la primera dona artista mallorquina amb vocació a professionalitzar-se de la qual es té constància. Aquesta tesi doctoral és una investigació multidisciplinària que s'emmarca dintre de la història de l'art, però, també dintre de la sociologia, la literatura, la filosofia i els estudis de gènere. Això és degut, que no tan sols s'està estudiant una figura artística concreta, sinó que per arribar a ella s'ha de tenir en compte el context social i polític, els costums i ideologies de la societat mallorquina, el concepte d'estètica per entendre la seva etapa expressionista, la literatura escrita sobre la pintora i la perspectiva de gènere per poder entendre les passes que va haver de seguir per professionalitzar-se dintre del món de l'art i els gèneres pictòrics que estructuren la seva obra. Aquesta tesi és la construcció del perfil d'artista de la pintora i el resultat de la primera catalogació de les seves pintures.