A new plant-based nanovesicle platform based on alkyl polyglucosides and β‑sitosterol for topical delivery
Els sistemes d'alliberament controlat s'han utilitzat durant les últimes dècades per millorar l’eficàcia i la seguretat de fàrmacs i altres actius. Les vesícules són una de les opcions més populars com a sistemes d’alliberament per aplicacions farmacèutiques i productes de cura personal. P...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/692726 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/692726 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Nanovesícules Nanovesicles Nanovesículas Ciències Experimentals 00 |
| Sumario: | Els sistemes d'alliberament controlat s'han utilitzat durant les últimes dècades per millorar l’eficàcia i la seguretat de fàrmacs i altres actius. Les vesícules són una de les opcions més populars com a sistemes d’alliberament per aplicacions farmacèutiques i productes de cura personal. Per superar les limitacions dels primers sistemes vesiculars, com els liposomes convencionals, la recerca ha portat a investigar noves composicions que poden incrementar l’estabilitat i la tolerabilitat de les formulacions vesiculars. Tot i això, aquesta recerca és un procés complex que depèn de diferents factors com els components que es fan servir, les interaccions entre ells o el medi dispersant. Aquesta Tesi Doctoral Industrial presenta el desenvolupament de nous sistemes vesiculars fent servir components d’origen vegetal, biocompatibles i biodegradables com a components de membrana, per aplicacions tòpiques en l’àmbit de la cura personal i la cosmètica. Els nous sistemes d’alliberament s’han preparat fent servir el procés DELOS, una metodologia basada en fluids comprimits que permet preparar formulacions en un sol pas, i que és robusta, escalable i amb un baix impacte mediambiental. Les vesícules s’han obtingut per l’auto-assemblatge del ß-sitosterol (Sit) amb tensioactius de la família dels alquil poliglucòsids, principalment el lauril glucòsid (LGL) i el lauril glucosa carboxilat (LGC). S’han desenvolupat diferents sistemes que s’han caracteritzat amb tècniques avançades com la dispersió dinàmica de llum, la microscòpia electrònica en condicions criogèniques o la dispersió de raig X. Amb l’objectiu d’avaluar el seu rol com a sistemes d’alliberament, diferents actius d’interès pel sector dermocosmètic s’han formulat amb les nanovesícules (NVs) formades per Sit, LGL i LGC. Molècules petites de caràcter hidrofòbic com l'α-tocoferol (vitamina-E), amb activitat antioxidant, i el 7-dehidrocolesterol, un precursor de la vitamina D, han estat carregades de forma eficient a les NVs. A part de les seves propietats fisicoquímiques, la funcionalitat dels actius després d’integrar-los a les NVs també es va avaluar, demostrant que la seva activitat es mantenia. Altrament, també s’han estudiat molècules com l’ascorbil glucòsid (vitamina-C) i la niacinamida (vitamina-B3), ambdues molècules petites de caràcter hidrofílic, o una proteïna com és el factor de creixement de fibroblasts bàsic, que és una biomolècula de més gran. En vistes de l’aplicació tòpica d’aquestes NVs, els prototips més prometedors han estat evaluats en termes de la seva funció biològica in vivo i ex vivo. En primer lloc, s’han dut a terme assajos de biocompatibilitat in vitro amb models d’epidermis humana reconstruïda, obtenint resultats positius per totes les formulacions avaluades i sense efectes irritants. En segon lloc, s’han realitzat estudis de retenció en pell ex vivo fent servir microscòpia d'excitació de dos fotons i NVs marcades amb el fluoròfor vermell Nil. Els resultats han demostrat una millora en la permeació a la pell del fluoròfor en comparació amb la molècula lliure. Finalment, en aquesta Tesi s’han explorat altres aplicacions més enllà de les cosmètiques. Com a prova de concepte, els sistemes vesiculars formats per Sit i LGL s’han modificat amb components acceptats per ús farmacèutic. En particular, dos derivats del colesterol s’han auto-assemblat amb el Sit i el LGL per formar noves NVs: un derivat amb una molècula del polímer PEG (colesterol-PEG600), i un segon derivat amb una amina terciària (DC-colesterol), per obtenir, respectivament, NVs estables no iòniques o catiòniques. Per completar la prova de concepte, l’habilitat d’integrar diferents fàrmacs s’ha estudiat amb les NVs amb DC-colesterol. S’han integrat el cannabidiol, el metotrexat i la hormona de creixement humana, cadascuna amb una estructura química i característiques diferents. En resum, els resultats obtinguts en aquesta Tesi presenten el desenvolupament satisfactori d’una plataforma versàtil de nanovesícules estables i homogènies obtingudes amb ingredients d'origen vental, per a aplicacions tòpiques en la indústria cosmètica farmacèutica. |
|---|