Network and information-theoretic studies on the effects of research environment in scientific careers: geography, prominence and gender
La ciència és el resultat de l’esforç coordinat de varis individus, i com a tal es un sistema social complex. Conseqüentment, les seves característiques no poden ser descrites a partir del comportament individual dels actors que la formen i per tant el seu estudi es extremadament desafiant. En aques...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688721 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688721 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Xarxes complexes Modelització de temes Ciència de la ciència Redes complejas Modelización de temas Ciencia de la ciencia Complex networks Topic modelling Science of science Ciències 30 519.1 53 |
| Sumario: | La ciència és el resultat de l’esforç coordinat de varis individus, i com a tal es un sistema social complex. Conseqüentment, les seves característiques no poden ser descrites a partir del comportament individual dels actors que la formen i per tant el seu estudi es extremadament desafiant. En aquesta tesi volem estudiar tres qüestions diferents des de un punt de vista de la ciència de xarxes i la teoria de la informació. La primera qüestió és com diferents cultures institucionals i de recerca, com les de Amèrica del nord o Europa afecten a la manera en la qual els científics col·laboren. Analitzant les seves xarxes de col·laboració, trobem que els científics a les institucions europees estableixen xarxes de col·laboració molt més denses que els seus col·legues d’institucions nord-americanes. La segona qüestió tracta sobre les característiques inicials dels autors més prominents als seus camps. Veiem com analitzant característiques com el prestigi de la seva institució o de la revista científica on publiquen, parteixen amb un avantatge inicial respecte l’investigador promig i com aqueixa es persistent al llarg del temps ajudant a predir el seu rendiment vint anys després. Finalment, adrecem com els departaments i el gènere afecten a la selecció de temes d’investigació. Analitzant les publicacions abans i després d’unir-se a un departament, observem com els investigadors masculins s’apropen més als temes de recerca que les seves iguals femenines malgrat tenir un nombre de col·laboracions similars i com aqueixes col·laboracions es troben afectades per l’edat professional en el cas de les dones. En conclusió, mostrem com un anàlisi més curós posa llum a fenòmens que no apareixen amb aproximacions més tradicionals suggerint la necessitat de canviar algunes polítiques. |
|---|