Art, devoció i ritual funeraris a la Catalunya moderna
Parlar de mort és parlar de les pors inherents a l'esser humà. Diferents son les disciplines que ens permeten aproximar-nos al final de la vida a partir d'una perspectiva cultural. Qüestions històriques, artístiques, religioses, antropològiques i sociològiques, entre d'altres, s'...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/353619 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/353619 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Monuments funeraris Monumentos funerarios Sepulchral monuments Mort en l'art Muerte en el arte Death in art Iconografia Iconografía Iconography Art efímer Arte efímero Ephemeral art Vanitas (Art) Vanitas (Arte) Barcelona (Catalunya) Barcelona (Cataluña) Barcelona (Catalonia) Ciències Humanes i Socials 572 |
| Sumario: | Parlar de mort és parlar de les pors inherents a l'esser humà. Diferents son les disciplines que ens permeten aproximar-nos al final de la vida a partir d'una perspectiva cultural. Qüestions històriques, artístiques, religioses, antropològiques i sociològiques, entre d'altres, s'imbriquen entre elles per aportar-nos una mirada sobre el concepte de la mort. Radica en aquesta relació interdisciplinària la tesi doctoral titulada Art, devoció i ritual funeraris a la Catalunya moderna. El títol de la recerca planteja en ell mateix els conceptes que la vertebren. La mort és l'element d'estudi a través de l'art, les devocions i els rituals que la poden definir. Aquesta aproximació cultural havia d'incloure disciplines associades que aporten les vies interpretatives complementàries en el moment d'abordar aquest paradigma de mort, art, devoció i ritual. El marc cronològic té com a punt de partida les tesis tridentines que ens situen vers la meitat del segle XVI. L’any 1775, l’obertura del cementiri de Poblenou, és la data vers la qual es tanca la recerca. A nivell geogràfic, el focus principal és Barcelona, ampliant la investigació vers altres zones de l’àrea catalana. Mostres internacionals i hispàniques s’han tingut en compte per presentar una millor lectura del corpus d’obres que conformen la tesi. L’estructura de la tesi en tres apartats, «La mort escrita», «La mort ritualitzada», i la «La mort imaginada», ofereix una panoràmica àmplia sobre aspectes literaris, rituals i artístics, que aborden el conjunt d’obres analitzades. El primer apartat, «La mort escrita», versa sobre la presència literària de la mort. L’anàlisi de les fonts escrites ens permet una aproximació cultural que fa esment de les principals mostres conservades dels literats i dels gèneres associats a la mort. Noms propis com serien els de Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella o Agustí Eura, ens donen accés a les composicions poètiques de caràcter escatològic que es posen en relació amb altres fórmules com les ars moriendi i els llibres de viatge a l’Infern i al Purgatori. Així mateix, es fa atenció a les relacions de successos i als sermons per obtenir noves vies d’estudi del fet funerari a través de les lletres escrites, sense oblidar el patrimoni documental dels arxius que completen aquesta part de la recerca doctoral. El segon apartat, «La mort ritualitzada», ens apropa al cerimonial funerari. Analitzem el ritual de la mort fent ús de fonts variades que ens ofereixen la sistematització del final de la vida segons les doctrines eclesiàstiques. Aquest punt de partida teològic i litúrgic ens permet fer una derivació vers les iconografies associades que amb les creacions artístiques presenten les devocions, ja siguin tradicionals o noves, junt les formes de dol que vertebren la relació entre art i ritual. El tercer, i darrer apartat, «La mort imaginada», condensa en els seus cinc capítols la recerca sobre l’art davant del fet de morir. En ell s’estudia un corpus d’obres ampli que ens permet trobar les relacions entre art, devoció i ritual que planteja la tesi doctoral. Analitzant pintura, escultura, gravat, arts de l’objecte, literatura, i altres creacions de la mà de l’home, s’estableix un recorregut per les imatges de la mort a Catalunya, atenent a la representació dels cossos morts i a l’imaginari del Purgatori; pel concepte de vanitas o per les mostres de l’arquitectura efímera, amb les exèquies i cerimònies funeràries, i de les sepultures com a espais d’enterrament. El darrer capítol ens porta a la reflexió sobre altres presències de la mort amb la veneració de cossos sants i de relíquies d’efecte taumatúrgic. |
|---|