Evasió i exili interior en l'obra de Joan Miró: 1939-1945

L’interès d’aquesta investigació s’ha centrat en dos aspectes complementaris de l’obra de Joan Miró, del període de 1939 a 1945. Un és la producció artística i l’altre és el procés auto reflexiu. El període de la trajectòria vital i professional objecte d’anàlisi, el de major tensió emocional per a...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Reus Morro, Jaume
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2004
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/37403
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/37403
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Miró
Segle XX
Art segle XX
1939-1945
Evasió
Exili interior
Constel·lacions
Sèrie Barcelona
Segona guerra mundial
Humor grotesc
Siglo XX
Arte siglo XX
Evasión
Constelaciones
Serie Barcelona
Segunda guerra mundial
Humor grotesco
20th century
Art of the 20th century
Evasion
interior Exile
Constellations
The Second World War
grotesque Humor
Història de l’art
75
Descrição
Resumo:L’interès d’aquesta investigació s’ha centrat en dos aspectes complementaris de l’obra de Joan Miró, del període de 1939 a 1945. Un és la producció artística i l’altre és el procés auto reflexiu. El període de la trajectòria vital i professional objecte d’anàlisi, el de major tensió emocional per a l’artista i la seva família, està marcat per inflexions significatives, però també per continuïtats. Miró fou capaç de superar l’opressió d’un ambient hostil gràcies a una severa auto disciplina en el treball, una recapitulació sobre el propi llenguatge artístic i un inèdit procés d’auto reflexió escrit. Pel que fa a la producció, hem destacat amb una especial significació dues sèries: Constellations (1940-41) i la Sèrie Barcelona (1941-1944). L’obra realitzada en aquest període és un dels exemples més interessants de com les característiques evasives, de l’absurd o tocades pel seu particular humour grotesc, suposen un contrapès al carregat ambient que l’envolta