La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes: un exemple de trajectòria en recerca orientada

En aquest article es fa una revisió de treballs de recerca i desenvolupament sobre gestió i tractament de dejeccions ramaderes fets per un grup de recerca des de mitjan anys noranta. Amb un enfocament orientat a trobar solucions, ha calgut combinar els treballs més bàsics, orientats a conèixer els f...

Full description

Bibliographic Details
Author: Flotats Ripoll, Xavier|||0000-0002-8721-0996
Format: article
Publication Date:2016
Country:España
Institution:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repository:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Language:Catalan
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/102614
Online Access:https://hdl.handle.net/2117/102614
Access Level:Open access
Keyword:Animal waste
dejeccions ramaderes
plans de gestió
digestió anaeròbia
codigestió anaeròbia
nutrients
recuperació
Residus animas
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Enginyeria ambiental::Tractament dels residus
Description
Summary:En aquest article es fa una revisió de treballs de recerca i desenvolupament sobre gestió i tractament de dejeccions ramaderes fets per un grup de recerca des de mitjan anys noranta. Amb un enfocament orientat a trobar solucions, ha calgut combinar els treballs més bàsics, orientats a conèixer els fonaments dels processos, amb els més aplicats, orientats a optimitzar la seva aplicació en condicions de camp reals. En aquesta combinació s’han mostrat molt útils les eines de biologia molecular per a conèixer la dinàmica de les poblacions de microorganismes en processos biològics, tant a escala de laboratori com industrial, i les eines de modelització matemàtica i simulació numèrica, tant per a entendre els fenòmens observats com per a optimitzar el disseny i l’escalat de les instal·lacions. Com a resultat dels diferents treballs, es conclou que les dejeccions són un subproducte de la producció animal i no un residu, que és possible la recuperació de nutrients per a substituir fertilitzants minerals i que la digestió anaeròbia és un procés clau en qualsevol estratègia tecnològica sostenible.