Regulació nutricional i endocrina de la lipòlisi i la lipoproteïna lipasa en la truita irisada ("Oncorhynchus mykiss") i l'orada ("Sparus aurata")

[cat] En aquest treball s'ha posat a punt el protocol per a l'obtenció d'adipòcits aïllats de truita irisada (Oncorhynchus mykiss) i d'orada (Sparus aurata). Les preparacions obtingudes van mostrar una viabilitat adequada que va permetre l'estudi de la lipòlisi i la captació...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Albalat Ribé, Amaya
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2005
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/41721
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/41721
http://www.tdx.cat/TDX-0920106-133414
http://hdl.handle.net/10803/1813
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Teixit adipós
Transport biològic
Peixos
Truites (Peixos)
Orada
Nutrició animal
Fisiologia animal
Lipoproteïnes
Lipases
Glucosa
Animal nutrition
Animal physiology
Lipoproteins
Lipase
Glucose
Adipose tissues
Biological transport
Fishes
Trout
Sparus aurata
Descripción
Sumario:[cat] En aquest treball s'ha posat a punt el protocol per a l'obtenció d'adipòcits aïllats de truita irisada (Oncorhynchus mykiss) i d'orada (Sparus aurata). Les preparacions obtingudes van mostrar una viabilitat adequada que va permetre l'estudi de la lipòlisi i la captació de glucosa. La lipòlisi, mesurada com l'alliberació de glicerol en el medi va augmentar proporcionalment amb el temps d'incubació i la concentració cel.lular. El següent objectiu fou estudiar la regulació nutricional i el paper de la insulina i el glucagó sobre la lipòlisi dels adipòcits per amdues espècies. A més, en el cas de l'orada es va analitzar el paper de l'hormona de creixement i l'efecte de dietes amb proteïnes de diferent origen. En la truita irisada, la insulina va disminuïr la lipòlisi dels adipòcits mentre que el glucagó fou lipolític. A més, el dejuni acompanyat d'una hipoinsulinemia, així com la injecció de glucagó van incrementar la lipòlisi mesurada en adipòcits. De forma similar, la lipòlisi dels adipòcits d'orades dejunades fou superior a la dels adipòcits d'orades alimentades. En aquesta espècie, el glucagó i l'hormona de creixement van estimular la lipòlisi mentre que la insulina no va tenir cap efecte. Finalment, els adipòcits d'orades alimentades amb una dieta amb proteïna 100% d'origen vegetal van mostrar una lipòlisi més elevada que la dels adipòcits d'orades alimentades amb una dieta amb proteïna majoritàriament procedent de farina de peix. El següent objectiu fou analitzar el paper del factor de necrosi tumoral alfa (TNF-alfa) sobre la lipòlisi d'adipòcits de truita irisada. El TNF-alfava estimular la lipòlisi de forma dosi i temps depenent. L'efecte estimulador fou parcialment bloquejat utilitzant inhibidors de les MAP-quinases: MEK1/2 i p38 suggerint una implicació d'aquestes vies de senyalització. A més, adipòcits incubats amb medis de macròfags de truita irisada estimulats amb lipopolisacàrid (LPS) presentaren una lipòlisi més elevada que la d'adipòcits incubats amb medis condicionats control. Finalment, l'adminstració "in vivo" de LPS va provocar un augment de la lipòlisi en els adipòcits incubats 24 hores després de la injecció. En aquest temps, el LPS va inhibir significativament l'activitat lipoproteïna lipasa (LPL) en el teixit adipós. La segona part d'aquest treball es va concentrar en l'estudi de la regulació nutricional i el paper de la insulina en l'activitat lipoproteïna lipasa en la truita irisida i l'orada. En la truita irisada, l'activitat LPL va augmentar després de la ingesta en el teixit adipós però no en el múscul. D'altrabanda, el dejuni va produïr, en ambdues espècies, una disminució de l'activitat LPL en el teixit adipòs mentre que l'activitat no va variar en el múscul vermell. L'adminstració in vivo d'insulina va estimular l'activitat LPL en el teixit adipós a les 3 hores tant en truita irisada com en orada. En aquesta espècie, el canvi observat en l'activitat fou acompanyat per un augment dels nivells d'ARN missatger, tot i que aquest efecte no fou significatiu fins les 18 hores. En truita irisada, els estudis in vitro, amb trossos de teixit adipós, van mostrar com la insulina augmentava la proporció d'enzim LPL extracel.lular actiu. Finalment, es va establir la metodologia per a l'estudi de la captació de glucosa en adipòcits aïllats de truita irisada. La captació de 2-deoxiglucosa va augmentar amb la concentració cel.lular i amb el temps d'incubació. El transport fou inhibible per citocalasina B, indicant que la captació es dóna a través de transportadors de glucosa de difusió facilitada. La insulina i especialment el factor de creixement tipus insulina van estimular la captació de glucosa. Aquest efecte estimulador de la insulina fou totalment bloquejat per la wortmanina suggerint que la via de la PI3K/Akt és la principal via de senyalització implicada.