The value of using chitosan based implant with microfractures for treatment of acetabular cartilage lesions associated with femoroacetabular impingement

El xoc femoroacetabular (XFA), com un canvi en la morfologia de l’fèmur proximal o l’acetàbul, produeix una alteració mecànica en l’articulació del maluc que pot iniciar el procés degeneratiu i finalment l’osteoartritis. Hi ha dos problemes seriosos associats amb XFA; La delaminació condral, que pas...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Fathy Tahoun, Mahmoud
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2020
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/671091
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/671091
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Xoc femoroacetabular
Choque femoroacetabular
Femoroacetabular impingement
Cartílag
Cartílago
Cartilage
Chitosan
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:El xoc femoroacetabular (XFA), com un canvi en la morfologia de l’fèmur proximal o l’acetàbul, produeix una alteració mecànica en l’articulació del maluc que pot iniciar el procés degeneratiu i finalment l’osteoartritis. Hi ha dos problemes seriosos associats amb XFA; La delaminació condral, que passa amb més freqüència amb el cap no esfèrica de l’fèmur (tipus CAM) a causa de les forces de tall repetides, i el dany labral que és més freqüent amb la sobrecobertura acetabular (tipus pinça) a causa de les forces de compressió repetides. El propòsit d’aquest estudi va ser avaluar els resultats a curt i mitjà termini de l’ús de la bastida a força de quitosà amb microfractura durant el tractament artroscòpic de XFA i lesions condrals acetabulares associades en pacients joves actius. Els casos inclosos tenien malucs no artrítiques no displàsiques a l’edat de 18 a 55 anys. El tractament artroscòpic va consistir en la resecció de la deformitat de Cam (femoroplastia), la resecció de la deformitat de la pinça (acetabuloplastia), la reparació de l’labrum estripat i el maneig de l’cartílag acetabular segons el grau de dany. Les lesions de cartílag de gruix parcial es van tractar mitjançant desbridament superficial. Lesions acetabulares petites de gruix complet (<2 cm2) van ser tractades per microfractures. Les lesions grans de gruix complet (≥2 cm 2) van rebre augment pels implants basats en Chitosan. El resultat clínic es va avaluar en 23 pacients inclosos en l’estudi. Els resultats van mostrar una millora significativa en els quatre escales de 21 pacients (91%) durant el primer any. La millora funcional no ha canviat significativament per a les mateixes pacients durant el segon any fins el punt final de l’estudi, ja que va referir la comparació amb els escales corresponents del primer any, excepte per la puntuació iHOT33 que va mostrar una millora significativa addicional. És important assenyalar que les complicacions majors, com infecció, TVP, inestabilitat i fractures, no es van registrar en cap cas del nostre estudi. Un pacient va necessitar artroplàstia total de maluc. Es va produir hipoestesia perineal en 3 pacients i es va recuperar en 2-6 setmanes, i un pacient va necessitar un programa de fisioteràpia prolongat per la rigidesa muscular postoperatòria. La qualitat de la reparació de l’cartílag es va avaluar en vint-pacients mitjançant tècniques de mapeig T2 de ressonància magnètica (RM) després de 24 mesos. Els temps de relaxació T2 de l’àrea de reparació s’han comparat amb el cartílag posterior corresponent. L’anàlisi quantitativa de relaxació T2 va mostrar una diferència no significativa entre l’àrea perifèrica de el teixit de reparació (en la unió condrolabral) i el cartílag acetabular natiu posterior. A més, es va poder observar una diferència no significativa entre els valors de T2 de l’àrea central de el teixit de reparació (prop de el centre de l’articulació) i el cartílag acetabular posterior natiu. Es van publicar dos articles d’aquest treball; el primer va incloure els resultats clínics obtinguts als 38 mesos de seguiment, el segon va incloure el resultat radiològic de l’estudi de mapatge quantitatiu T2 imatges de ressonància magnètica. L’estudi va concloure l’eficàcia de la utilització d’implants basats en Chitosan amb microfractura per al tractament de defectes condrals acetabulares de gran espessor associats amb XFA, com es mostra a la millora clínica i el resultat radiològic. Això va proporcionar una modalitat prometedora per a la preservació de les articulacions del maluc en pacients joves actius.