Predicting forest responses to climate. Integrating water and temperature constraints from the cell to the region
El canvi climàtic en curs està afectant els boscos a tot el món, però ¿com i en quina mesura? Els recents esdeveniments severs de decaïment forestal mostren la potencial amplitud de les conseqüències d’un clima més càlid i sec, però encara segueixen existint grans incerteses pel que fa a la resposta...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670136 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670136 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Clima Climate Bosc Bosque Forest Creixement Crecimiento Growth Ciències Experimentals 574 |
| Sumario: | El canvi climàtic en curs està afectant els boscos a tot el món, però ¿com i en quina mesura? Els recents esdeveniments severs de decaïment forestal mostren la potencial amplitud de les conseqüències d’un clima més càlid i sec, però encara segueixen existint grans incerteses pel que fa a la resposta dels boscos. Caracteritzar i pronosticar la resposta dels boscos a les variacions climàtiques és críticament necessari per dissenyar estratègies de mitigació i adaptació. Els models basats en processos són una eina essencial en aquesta tasca, però el seu ús es veu limitat per llacunes de coneixement sobre els mecanismes que impulsen les respostes dels boscos i la seva representació dins dels models. L’objectiu general d’aquesta tesi és avançar en la comprensió i el modelatge dels efectes de l’aigua i la temperatura sobre l’estructura i el funcionament dels boscos. Per a aconseguir-ho, la hidràulica de les plantes i els principis biofísics estan articulats dins d’una perspectiva de modelatge mecanicista, de manera que la resposta dels boscos és una propietat emergent de la integració de processos a través de diferents escales. Els resultats d’aquesta tesi llancen nova llum sobre el paper de la disponibilitat d’aigua i el seu transport a través de la planta en el control dels processos que sustenten la formació de fusta, el creixement dels arbres i l’estructura forestal . És a dir, es suggereix que durant la formació de la fusta, el potencial hídric modifica la pressió de turgència de les cèl·lules i d’aquesta manera impulsa l’expansió cel·lular, produint variacions en les dimensions dels conductes del xilema i en les taxes de divisió cel·lular en el càmbium. A més, es proposa que l’efecte de la temperatura sobre l’extensibilitat cel·lular modula l’expansió i divisió cel·lular. Segons aquest model biofísic, les fluctuacions estacionals de potencial hídric i temperatura influeixen directament en la variació estacional de la quantitat i estructura de la fusta formada, independentment de l’assimilació de carboni per fotosíntesi. La validació del model es porta a terme en dos localitats d’estudi que inclouen els límits àrids o freds de distribució de les espècies considerades. A escala interanual, els resultats suggereixen que el creixement dels arbres esta determinat per la interacció dels controls biofísics de la formació de la fusta amb els de l’assimilació de carboni. D’altra banda, es formula un model teòric en el qual se suposa que l’estructura aèria i subterrània de bosc tendeix a estar en equilibri amb les precipitacions i la demanda hídrica de l’atmosfera. Aquest model s’utilitza per predir la distribució radicular dels boscos a partir de caràcters hidràulics i fluxos d’aigua simulats, la qual cosa es valida mitjançant diversos llocs d’estudi, incloent condicions climàtiques contrastades a Catalunya. L’aplicació d’aquesta metodologia a les dades de l’inventari forestal a Catalunya permet obtenir estimacions de la distribució d’arrels a escala regional. En el seu conjunt, aquesta tesi destaca l’extensió de les respostes dels boscos al clima des de l’escala cel·lular a la regional, així com els mecanismes hidràulics i biofísics subjacents. Es proposen noves solucions de modelatge que integren els processos destacats a través de diferents escales. La seva implementació dins dels models de dinàmica de la vegetació i un major enfocament en les reserves i fluxos d’aigua podria ajudar a reduir les incerteses existents actualment pel que fa a la destinació dels boscos davant del canvi climàtic. |
|---|