L'aurore de l'art roman dans le royaume d'Aragon
La formació de l'art romànic a Aragó coincideix amb un moment històric molt dens, ple d'esdeveniments sobretot de caràcter polític, religiós i cultural que, entre altres conseqüències de singular relleu, van conduir a la formació del regne. Molts van ser els fenòmens concomitants que van i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2072/376770 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/2072/376770 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Art romànic Aragó |
| Sumario: | La formació de l'art romànic a Aragó coincideix amb un moment històric molt dens, ple d'esdeveniments sobretot de caràcter polític, religiós i cultural que, entre altres conseqüències de singular relleu, van conduir a la formació del regne. Molts van ser els fenòmens concomitants que van incidir en les formes singulars en que l'art romànic cristal·litza a Aragó, per la qual cosa no poden ser aliens a l'historiador de l'art. Les ratzies musulmanes de l'any 999 en el comtat d'Aragó i les del 1006 en el de Ribagorça van provocar-hi la lògica reacció deis habitants, la profunda militarització de la societat i la natural proliferació de castells, que van ser construïts amb formes preromàniques evolucionades i amb d'altres de més innovadores, aportades pels mestres llombards. En el pla de l'arquitectura religiosa, la transició de l'art preromànic al romànic va tenir una evolució paral·lela a l'arquitectura dels castells. Les societats occidentals pamplonesa i aragonesa, arrelades a la tradició hispànica, van aprofundir en les seves formes artístiques inveterades, destinades ben aviat a esdevenir caduques davant el nou corrent llombard. La societat oriental o ribagorçana, vinculada des deis seus orígens al món català, no va fer sinó reproduir-ne les manifestacions artístiques fins que van veure's desplaçades per la impetuosa entrada en escena de l'art llombard, la vena estètica més creativa que en aquell moment va desenvolupar el migjorn europeu. No obstant això, lluny de constituir-se plenament, l'art llombard va manifestar a les terres ribagorçanes els mateixos problemes que a la resta de regions europees en que va germinar i que eren fruit de la seva naturalesa novella i debutant. A Ribagorça, aquests problemes van augmentar a causa de la crisi que va patir el país. L'annexió del comtat ribagorçà al poder pamplonès va provocar, juntament amb el desarrelament de la seva cultura tradicional, la implantació de l'art llombard a la zona occidental del regne i un intercanvi de formes artístiques que va fer possible el madur polimorfisme que caracteritza l'art aragonès de la segona meitat del segle XI. |
|---|