La Pintura mural a Catalunya durant l'alta edat mitjana
[cat] Aquesta tesi pretén, mitjançant l’estudi de la pintura mural dels segles IX i X a Catalunya, arribar a comprendre de quina manera aquest territori pertanyent a l’Imperi romà va entrar en l’edat mitjana. Per tal d’assolir aquest objectiu, realitzem una anàlisi exhaustiva dels conjunts conservat...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/126077 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/126077 http://hdl.handle.net/10803/663743 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pintura mural Pintura medieval Història de l'art Catalunya Mural painting and decoration Medieval painting Art history Catalonia |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi pretén, mitjançant l’estudi de la pintura mural dels segles IX i X a Catalunya, arribar a comprendre de quina manera aquest territori pertanyent a l’Imperi romà va entrar en l’edat mitjana. Per tal d’assolir aquest objectiu, realitzem una anàlisi exhaustiva dels conjunts conservats de pintura mural entre els segles IX i X, és a dir: les restes desconstextualitzades que es conserven al Museu d’Història de Barcelona; les decoracions in situ de Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa (Vallès occidental); els frescos anomenats prerromànics de Sant Quirze de Pedret (Museu Diocesà de Solsona, Solsonès); i els frescos desapareguts de Sant Cristòfol de Campdevànol (Ripollès). Els estudis monogràfics se centren, fonamentalment, en la iconografia, sense però deixar de banda les qüestions estilístiques. En darrer terme volem identificar amb la major precisió possible en quin moment van ser executats aquests conjunts, i si es tracta d’obres locals o fruit de la connexió del territori de Catalunya amb centres exteriors. De les anàlisis dutes a terme se’n deriva la constatació, forta i directa, però puntual, d’una influència carolíngia a finals del segle IX en el bisbat de Barcelona –pintures de Barcelona i Terrassa–, així com una influència no menys important però més dilatada en el temps de la cultura carolíngia en el gran centre monàstic de Ripoll que arribarà des del segle IX fins l’XI, que confirmaria algunes de les hipòtesis proposades per a comprendre la producció de manuscrits il·lustrats de l’esmentat monestir. Fruit indirecte i testimoni d’aquesta connexió son les pintures de Campdevànol. Al costat d’aquests lligams de Catalunya amb el món carolingi, el segle X –pintures de Pedret– també mostra l’assimilació local d’alguns elements forans amb elements autòctons |
|---|