Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de València

Este TFM parte de una inquietud personal por reflexionar en torno al concepto de cultura vinculado a los derechos humanos, entendiendo su relevancia como agente de transformación social. Centrada en la ciudad de València como ámbito de estudio, la investigación se plantea como una oportunidad para c...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ferragud Noguerón, Patricia
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Repositorio:O2, repositorio institucional de la UOC
OAI Identifier:oai:openaccess.uoc.edu:10609/134826
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10609/134826
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:cultura
feminismo
urbanismo
equipamiento cultural
derechos culturales
feminisme
urbanisme
equipament cultural
drets culturals
culture
feminism
urbanism
cultural equipment
cultural rights
Cultural policy -- TFM
Política cultural -- TFM
id ES_a844b60253792b4082f462cbb0a2ee94
oai_identifier_str oai:openaccess.uoc.edu:10609/134826
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de València
title Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de València
spellingShingle Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de València
Ferragud Noguerón, Patricia
cultura
feminismo
urbanismo
equipamiento cultural
derechos culturales
cultura
feminisme
urbanisme
equipament cultural
drets culturals
culture
feminism
urbanism
cultural equipment
cultural rights
Cultural policy -- TFM
Política cultural -- TFM
Política cultural -- TFM
title_short Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de València
title_full Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de València
title_fullStr Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de València
title_full_unstemmed Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de València
title_sort Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de València
dc.creator.none.fl_str_mv Ferragud Noguerón, Patricia
author Ferragud Noguerón, Patricia
author_facet Ferragud Noguerón, Patricia
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Pascual Ruiz, Jordi
dc.subject.none.fl_str_mv cultura
feminismo
urbanismo
equipamiento cultural
derechos culturales
cultura
feminisme
urbanisme
equipament cultural
drets culturals
culture
feminism
urbanism
cultural equipment
cultural rights
Cultural policy -- TFM
Política cultural -- TFM
Política cultural -- TFM
topic cultura
feminismo
urbanismo
equipamiento cultural
derechos culturales
cultura
feminisme
urbanisme
equipament cultural
drets culturals
culture
feminism
urbanism
cultural equipment
cultural rights
Cultural policy -- TFM
Política cultural -- TFM
Política cultural -- TFM
description Este TFM parte de una inquietud personal por reflexionar en torno al concepto de cultura vinculado a los derechos humanos, entendiendo su relevancia como agente de transformación social. Centrada en la ciudad de València como ámbito de estudio, la investigación se plantea como una oportunidad para comprender el papel que juegan los equipamientos culturales -elementos materiales y simbólicos representantes de la identidad cultural de las ciudades- en un momento en el que observamos cómo una cultura hegemónica y mercantilizada amenaza la diversidad cultural. Entendiendo la complejidad y las múltiples lecturas y aproximaciones del concepto, este documento se presenta, asimismo, como una oportunidad para recoger estas informaciones y orquestar diálogos entre ellas, especialmente entre aquellas que comparten una visión crítica sobre la relación entre cultura y poder y aquellas relativas a una comprensión de la cultura como necesidad absoluta; como la forma en la que damos significado y control a nuestras vidas. Posteriormente, se propone un camino hacia una metodología de análisis que permita entender las barreras simbólicas y materiales que impiden a los equipamientos culturales de titularidad pública garantizar el acceso a la cultura en igualdad de condiciones a toda la ciudadanía y dialogar con el contexto del que forman parte. Y, complementariamente, se observan las prácticas comunitarias locales que crean y definen la cultura común al margen del espacio de representación institucional, con el fin de visualizar algunos de los intereses en conflicto. Finalmente, bajo el presupuesto de que los equipamientos culturales son bienes comunes que tienen todavía múltiples e inexplorados roles en el desarrollo de la cultura, se propone reflexionar acerca de cómo podrían estas infraestructuras transformarse en espacios vivos, democráticos y útiles, abiertos al cuidado de la vida y orientados a que la ciudadanía pueda explotar una cultura común.
publishDate 2021
dc.date.none.fl_str_mv 2021
2021
2021
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/masterThesis
format masterThesis
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10609/134826
url http://hdl.handle.net/10609/134826
dc.language.none.fl_str_mv Español
language_invalid_str_mv Español
dc.rights.none.fl_str_mv CC BY-NC-ND
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv CC BY-NC-ND
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
publisher.none.fl_str_mv Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
dc.source.none.fl_str_mv reponame:O2, repositorio institucional de la UOC
instname:Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
instname_str Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
reponame_str O2, repositorio institucional de la UOC
collection O2, repositorio institucional de la UOC
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869415865051512832
spelling Hacia la transformación de los equipamientos culturales como bien común. Análisis del papel de los equipamientos culturales y del ecosistema cultural de ValènciaFerragud Noguerón, Patriciaculturafeminismourbanismoequipamiento culturalderechos culturalesculturafeminismeurbanismeequipament culturaldrets culturalsculturefeminismurbanismcultural equipmentcultural rightsCultural policy -- TFMPolítica cultural -- TFMPolítica cultural -- TFMEste TFM parte de una inquietud personal por reflexionar en torno al concepto de cultura vinculado a los derechos humanos, entendiendo su relevancia como agente de transformación social. Centrada en la ciudad de València como ámbito de estudio, la investigación se plantea como una oportunidad para comprender el papel que juegan los equipamientos culturales -elementos materiales y simbólicos representantes de la identidad cultural de las ciudades- en un momento en el que observamos cómo una cultura hegemónica y mercantilizada amenaza la diversidad cultural. Entendiendo la complejidad y las múltiples lecturas y aproximaciones del concepto, este documento se presenta, asimismo, como una oportunidad para recoger estas informaciones y orquestar diálogos entre ellas, especialmente entre aquellas que comparten una visión crítica sobre la relación entre cultura y poder y aquellas relativas a una comprensión de la cultura como necesidad absoluta; como la forma en la que damos significado y control a nuestras vidas. Posteriormente, se propone un camino hacia una metodología de análisis que permita entender las barreras simbólicas y materiales que impiden a los equipamientos culturales de titularidad pública garantizar el acceso a la cultura en igualdad de condiciones a toda la ciudadanía y dialogar con el contexto del que forman parte. Y, complementariamente, se observan las prácticas comunitarias locales que crean y definen la cultura común al margen del espacio de representación institucional, con el fin de visualizar algunos de los intereses en conflicto. Finalmente, bajo el presupuesto de que los equipamientos culturales son bienes comunes que tienen todavía múltiples e inexplorados roles en el desarrollo de la cultura, se propone reflexionar acerca de cómo podrían estas infraestructuras transformarse en espacios vivos, democráticos y útiles, abiertos al cuidado de la vida y orientados a que la ciudadanía pueda explotar una cultura común.Aquest TFM part d'una inquietud personal per reflexionar entorn del concepte de cultura vinculat als drets humans, entenent la seva rellevància com a agent de transformació social. Centrada en la ciutat de València com a àmbit d'estudi, la recerca es planteja com una oportunitat per a comprendre el paper que juguen els equipaments culturals -elements materials i simbòlics representants de la identitat cultural de les ciutats- en un moment en el qual observem com una cultura hegemònica i mercantilitzada amenaça la diversitat cultural. Entenent la complexitat i les múltiples lectures i aproximacions del concepte, aquest document es presenta, així mateix, com una oportunitat per a recollir aquestes informacions i orquestrar diàlegs entre elles, especialment entre aquelles que comparteixen una visió crítica sobre la relació entre cultura i poder i aquelles relatives a una comprensió de la cultura com a necessitat absoluta; com la forma en la qual donem significat i control a les nostres vides. Posteriorment, es proposa un camí cap a una metodologia d'anàlisi que permeti entendre les barreres simbòliques i materials que impedeixen als equipaments culturals de titularitat pública garantir l'accés a la cultura en igualtat de condicions a tota la ciutadania i dialogar amb el context del qual formen part. I, complementàriament, s'observen les pràctiques comunitàries locals que creen i defineixen la cultura comuna al marge de l'espai de representació institucional, amb la finalitat de visualitzar alguns dels interessos en conflicte. Finalment, sota el pressupost que els equipaments culturals són béns comuns que tenen encara múltiples i inexplorats rols en el desenvolupament de la cultura, es proposa reflexionar sobre com podrien aquestes infraestructures transformar-se en espais vius, democràtics i útils, oberts a cura de la vida i orientats al fet que la ciutadania pugui explotar una cultura comuna.This TFM is based on a personal concern to reflect on the concept of culture linked to human rights, understanding its relevance as an agent of social transformation. Focused on the city of Valencia as a field of study, the research is proposed as an opportunity to understand the role played by cultural facilities -material and symbolic elements representing the cultural identity of cities- at a time when we observe how a hegemonic and commodified culture threatens cultural diversity. Understanding the complexity and the multiple readings and approaches to the concept, this document is also presented as an opportunity to gather this information and orchestrate dialogues between them, especially between those that share a critical view on the relationship between culture and power and those related to an understanding of culture as an absolute necessity; as the way in which we give meaning and control to our lives. Subsequently, a path is proposed towards a methodology of analysis that allows us to understand the symbolic and material barriers that prevent publicly owned cultural facilities from guaranteeing equal access to culture for all citizens and from dialoguing with the context of which they form part. And, complementarily, local community practices that create and define common culture outside the institutional representation space are observed in order to visualize some of the conflicting interests. Finally, under the assumption that cultural facilities are common goods that still have multiple and unexplored roles in the development of culture, it is proposed to reflect on how these infrastructures could be transformed into living, democratic and useful spaces, open to the care of life and oriented to allow citizens to exploit a common culture.Universitat Oberta de Catalunya (UOC)Pascual Ruiz, Jordi202120212021info:eu-repo/semantics/masterThesisapplication/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10609/134826reponame:O2, repositorio institucional de la UOCinstname:Universitat Oberta de Catalunya (UOC)EspañolCC BY-NC-NDhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:openaccess.uoc.edu:10609/1348262026-05-28T12:42:01Z
score 15,198674