Anàlisi mitjançant modelització integrada hidràulic-hidrològica de l’estabilitat de solucions de restauració geomorfològica dissenyades amb el mètode GeoFluv
Les restauracions geomorfològiques són una tècnica força nova per a la restauració de mines a cel obert, amb un objectiu molt clar d’estabilitat davant l’erosió a llarg termini. Resulta de gran interès combinar l’ús de mètodes i softwares usats per generar dissenys de restauracions d’aquest tipus, c...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/385094 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/385094 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Soil erosion Geomorphology Restauració geomorfològica Parc Natural Alto Tajo restauració de mines erosió de sòls Iber Sòls -- Erosió Geomorfologia Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Geotècnia::Mecànica de sòls |
| Sumario: | Les restauracions geomorfològiques són una tècnica força nova per a la restauració de mines a cel obert, amb un objectiu molt clar d’estabilitat davant l’erosió a llarg termini. Resulta de gran interès combinar l’ús de mètodes i softwares usats per generar dissenys de restauracions d’aquest tipus, com podria ser el Geofluv – Natural Regrade, amb models d’erosió del sòl que ajudarien a assegurar que les solucions dissenyades són estables a llarg termini. En aquest treball s’estudia la possibilitat de fer servir el model numèric Iber com a complement de Geofluv-Natural Regrade en el disseny de restauracions de mines. Per fer-ho, s’han simulat un total de tres pluges de disseny (de 2, 5 i 100 anys) per veure les tendències erosives d’una restauració feta a la mina del Machorro, al Parc Natural de l’Alto Tajo, i s’han comparat amb les erosions reals de la zona esmentada, calculades a partir de la diferència dels models d’elevació del terreny dels anys 2012 a 2018. Els mapes d’erosió obtinguts per a les tres pluges mostren una bona aproximació a la realitat del canal principal: les màximes erosions es donen en el seu tram final i a una part del tram central. En canvi, els canals secundaris on l’erosió és menor es troben millor representats amb la pluja de menor període de retorn. Tot i que caldrien estudis més complexos, d’aquesta primera aproximació fet amb Iber es pot concloure que aquest mostra un gran potencial a l’hora d’usar-se com a complement per al disseny de restauracions geomorfològiques. |
|---|