Dinámica de las subpoblaciones de los linfocitos T de sangre periférica en pacientes con cáncer de pulmón no microcítico y su relación con las características del tumor y la respuesta RECIST en el tratamiento con anticuerpos anti-PD1/PDL1
El sistema immunitari té un paper fonamental en la detecció i eliminació de cèl·lules anòmales, com aquelles amb alteracions potencialment tumorogèniques. Per dur a terme una resposta immunitària efectiva contra les cèl·lules tumorals, és crucial la interacció estreta entre els components del sistem...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694178 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694178 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Limfòcits Lymphocytes Linfocitos Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | El sistema immunitari té un paper fonamental en la detecció i eliminació de cèl·lules anòmales, com aquelles amb alteracions potencialment tumorogèniques. Per dur a terme una resposta immunitària efectiva contra les cèl·lules tumorals, és crucial la interacció estreta entre els components del sistema immunitari innat, representat per les cèl·lules NK capaces d'un reconeixement sense presentació antigènica prèvia, i del sistema immunitari adaptatiu, mediat per limfòcits T, que eliminen la cèl·lula tumoral mitjançant el reconeixement d'antígens tumorals específics.No obstant això, les cèl·lules tumorals han desenvolupat múltiples mecanismes per evadir la vigilància immunitària, procés conegut com a resistència immune adaptativa. Entre aquestes estratègies d'evasió destaquen canvis fenotípics que confereixen resistència enfront de respostes citotòxiques o proinflamatòries. Un exemple rellevant és l'expressió de molècules inhibidores en la membrana cel·lular de les cèl·lules tumorals, que bloquegen l'activació dels limfòcits T efectors. A més, les cèl·lules canceroses modifiquen el microambient tumoral mitjançant la secreció de molècules i l'alteració de components cel·lulars, generant un entorn immunosupressor que afavoreix la seva supervivència. En les últimes dècades, els avenços en el coneixement de la interacció entre el sistema immunitari i el càncer han permès el desenvolupament de teràpies dirigides a activar i potenciar les respostes immunitàries. Aquestes estratègies, anomenades immunoteràpies, busquen reactivar la capacitat del sistema immunitari per reconèixer i destruir eficaçment les cèl·lules cancerígenes. Entre les principals immunoteràpies destaquen els anticossos (Acs) monoclonals inhibidors de punts de control immunològics (ICIs), vacunes terapèutiques contra el càncer, limfòcits infiltrants de tumor i les teràpies basades en cèl·lules CAR-T. Aquestes opcions poden emprar-se com a monoteràpies o en combinació amb altres tractaments antitumorals. En el context del càncer de pulmó, els ICIs representen un avenç significatiu especialment per al càncer de pulmó no microcític. No obstant això, no tots els pacients responen de manera uniforme a aquests tractaments, cosa que subratlla la importància d'identificar biomarcadors predictius que permetin seleccionar els pacients més adequats per a aquestes teràpies.La present tesi doctoral se centra en l'estudi de les subpoblacions de limfòcits T en sang perifèrica dels pacients amb càncer de pulmó candidats a tractament amb agents bloquejants de la via PD1/PDL1 en relació amb: el tipus d'ICI, característiques del tumor, resposta a la teràpia i al moment de la progressió tumoral.Els resultats principals han estat els següents: 1. S'han evidenciat alteracions significatives associades amb l'estadi tumoral en les subpoblacions de limfòcits T de sang perifèrica. Els pacients amb càncer amb estadi IV mostren una major proporció de cèl·lules amb fenotip naive-like en comparació amb aquells amb estadi III, establint una relació directa entre estadis avançats del tumor i canvis immunològics perifèrics. 2. S'han identificat diferències en la població de limfòcits T de memòria efectors (EM) amb fenotip mixt Th1/17, caracteritzades per una reducció significativa en pacients que no responen al tractament i en el moment del diagnòstic de la progressió tumoral. 3. L'expressió dels marcadors CD27 i CD28 en la població T EM mostra relació amb la resposta al tractament amb ICIs. Específicament, la presència de cèl·lules T EM doble positives (CD27+CD28+), indicatives d'activació recent, s'associa positivament amb una millor resposta al tractament. 4. Els patrons immunològics identificats proporcionen biomarcadors potencials per a: a. Millor caracterització dels estadis avançats del tumor b. Monitorització de la resposta terapèutica c. Seguiment de la progressió tumoral Aquesta informació permetria una avaluació més precisa de l'estat immunitari del pacient i l'efectivitat del tractament amb ICIs. |
|---|