Una adroguera barcelonina del s. XV: Isabel, vídua de Genís Solsona
Aquesta comunicació s'emmarca dins del tema de la meva recerca, que gira al voltant de la viduïtat femenina durant la Baixa Edat Mitjana. Tot i això, l'interès concret per les vídues dels apotecaris, especialment de la ciutat de Barcelona, neix a partir de la troballa d'una àpoca en q...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/112609 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/112609 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Baixa edat mitjana Vídues Catalunya Late Middle Ages Widows Catalonia |
| Sumario: | Aquesta comunicació s'emmarca dins del tema de la meva recerca, que gira al voltant de la viduïtat femenina durant la Baixa Edat Mitjana. Tot i això, l'interès concret per les vídues dels apotecaris, especialment de la ciutat de Barcelona, neix a partir de la troballa d'una àpoca en què Isabel, vídua d'en Genís Solsona, rep un trull amb totes les eines necessàries per a la producció de midó, procedents de l'herència del seu difunt marit.1 L'àpoca descriu cadascuna d'aquestes eines i, fins i tot, en alguns casos, descriu la seva funció. Certament, es tracta d'un document singular, raó per la qual vaig decidir estirar el fil per tal de conèixer més sobre la història de la dita Isabel. A partir d'aquí s'inicia la recerca per tal de trobar documents relacionats amb aquesta vídua i la seva possible dedicació a l'elaboració de midó com a professional. S'inicia posteriorment la recerca de documents relacionats amb vídues d'apotecaris, entre les quals trobem Agnès, vídua de Guillem Metge, apotecari, mare d'en Bernat Metge, encara que podríem afegir-ne moltes més. L'objectiu d'aquesta comunicació, doncs, és mostrar la situació de la vídua a través dels documents, però sobretot a partir de l'exemple d'Isabel, vídua d'en Genís Solsona. |
|---|