| Sumario: | Introducció: El trasplantament d'illots pancreàtics és una alternativa, encara en fase experimental, a l'insulinoteràpia en el tractament de la diabetis tipus 1, i amb pitjors resultats que el trasplantament de pàncreas. Això és degut a diferents motius d'entre els que destaquem la localització de l'ingert. No es coneix encara l'òrgan ideal que aculli els illots sense complicacions. De forma experimental s'ha intentat el trasplantament a nombroses localitzacions d'entre les que destaquem el fetge i la càpsula renal, per la seva major freqüència i millors resultats, i els testicles i cervell, per considerar-se òrgans immunològicament privilegiats. Les vesícules seminals són un òrgan parell, de fàcil accés quirúrgic i que per les seves característiques i funció, considerem que podrien considerar-se òrgans immunològicament privilegiats. L'experiència mundial en el trasplantament d'illots pancreàtics a les vesícules seminals és nul·la. Hipòtesi: Les vesícules seminals són òrgans ben irrigats i inervats, que poden ser immunològicament privilegiats, on s'hi poden implantar i sobreviure els illots de Langerhans per restaurar la normoglicèmia en un model animal de diabetis experimental. Objectius: Determinar la viabilitat del trasplantament singènic d'illots pancreàtics a les vesícules seminals de rates diabètiques. Material i mètodes: S'han utilitzat 158 rates Lewis, singèniques, mascle d'entre 200 i 400 grams. 49 rates han estat receptores del trasplantament. S'ha induit la diabetis amb estreptozotocina a dosis de 65 mg/Kg per via intraperitoneal. S'han extret els pàncrees de 98 rates donants i s'han purificat els illots. S'ha fet un estudi in vitro per demostrar el normofuncionament dels nostres illots i un altre per determinar la toxicitat de la col·lagenasa sobre els illots i la resta del teixit pancreàtic. S'han trasplantat de 800 a 1500 illots procedents de 2 rates a la vesícula seminal dreta de les rates receptores. En un primer estudi s'extreuen les vesícules trasplantades a 6 rates, a les 48 i 96 hores, per demostrar el retorn immediat a l'estat de diabetis. En un segon estudi amb 43 rates receptores, es fa el seguiment durant 42 dies per veure l'evolució després del trasplantament. Al final de l'estudi es realitza l'estudi histològic i immunohistoquímic (amb anticossos contra glucagó i insulina) de les vesícules. Es comparen els resultats amb un grup trasplantat a la càpsula renal. L'estudi estadístic es realitza amb el sistema SPSS. Resultats: Els illots in vitro funcionen correctament. Hi ha una major secreció d'insulina a major concentració de glucosa. La toxicitat de la col·lagenasa és inferior per als illots que per al teixit exocrí i la resta de teixit pancreàtic. Les rates es tornen diabètiques després de l'extracció de les vesícules trasplantades. En el seguiment a 42 dies s'objetiven 4 grups en funció de la resposta. Els «ingert funcionant» (16%), els «ingert parcialment funcionant» (funcionament parcial o només durant 10 dies) (28%), els «ingert no funcionant» (56%) i el «grup control». A l'anàlisi histològic destaca l'implantació dels illots a la paret de la vesícula del grup «ingert funcionant». El grup trasplantat a la càpsula renal funciona millor (44%) que el trasplantat a la vesícula seminal (16%). Conclusions: El trasplantament singènic d'illots pancreàtics a les vesícules seminals de rates diabètiques és viable, però els resultats no milloren els resultats del trasplantament a la cápsula renal.
|
|---|
