Estrategias de gestión de los recursos marinos entre 15.100 y 6.700 cal BP en la costa del Mar de Alborán, e el contexto de la Península Ibérica
Entendre la transició econòmica a les societats prehistòriques és essencial per desenvolupar marcs explicatius precisos. Durant l'Holocè inicial, l'adopció de pràctiques agropecuàries va marcar un canvi significatiu en el mode de vida de les societats prehistòriques, influint en els patron...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691650 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691650 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Recursos marins Marine resources Recursos marinos Neolític Neolithic Neolítico Mar d'alborán Alboran sea Mar de alborán Ciències Humanes 90 |
| Sumario: | Entendre la transició econòmica a les societats prehistòriques és essencial per desenvolupar marcs explicatius precisos. Durant l'Holocè inicial, l'adopció de pràctiques agropecuàries va marcar un canvi significatiu en el mode de vida de les societats prehistòriques, influint en els patrons d'assentament, tecnologia i dinàmiques socials i ideològiques. A la península Ibèrica, es debaten diversos models explicatius, com els migracionistes i els indigenistes, que interpreten de manera diferent l'assimilació de les societats caçadores-recol·lectores al model econòmic agropecuari. En aquest marc, en aquesta tesi doctoral, és destaca la importància dels recursos marins, especialment a la regió del mar d'Alborán, desafiant la dicotomia entre societats caçadores-recol·lectores i agropecuàries. Els objectius específics pretenen generar nou coneixement sobre la transició Mesolític-Neolític a la costa Mediterrània del sud de la península Ibèrica. Per això, s'ha investigat l'impacte de l'adopció d'animals domestics en les estratègies de recol·lecció de recursos marins, avaluant si aquesta introducció va generar canvis significatius en les pràctiques d'explotació del litoral. De manera més concreta, s'han caracteritzat les estratègies i criteris de recol·lecció de mol·luscs entre el paleolític superior i el neolític antic final, considerant variables com l'estacionalitat de recol·lecció i la zona de captura. A més, s'han contrastat les pressions ambientals i antròpiques en les característiques físiques de les conquilles, explorant la morfometria geomètrica com a eina per inferir les condicions ecològiques de les àrees de captura. Aquests aspectes han permès aportar una visió integral, detallada i novedosa de les estratègies de subsistència i la gestió dels recursos marins en aquest període històric. L'estudi s'ha centrat en els jaciments de la Cueva de Nerja (sala de la Mina) i l'abrigo de Zacatín, tots dos localitzats al mar d'Alborán, al sud-est de la península Ibèrica i que cobreixen un interval temporal entre ca. 15.100 i 6700 cal BP (ca 12.500 i 4.700 cal BC). Aquesta avaluació s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de la variabilitat taxonòmica a nivell diacrònic, els anàlisis biomètrics, morfomètrics i els anàlisis d'isòtops estables. Els resultats obtinguts amb la investigació documenten canvis significatius en la gestió de mol·luscs als jaciments estudiats, indicant diferències entre els períodes Mesolític i Neolític en les pràctiques de recol·lecció. S'observen variacions temporals en l'abundància relativa i diversitat d'espècies explotades, amb una estratègia de gestió més diversificada al Mesolític i més especialitzada al Neolític. Aquests canvis es vinculen a condicions ambientals específiques durant l'Holocè i a la influència potencial de l'adopció d'animals domesticats al Neolític. L'estacionalitat en la recol·lecció de Patella caerulea mostra canvis significatius entre el Paleolític superior final i el Neolític, amb una recol·lecció més estacional en aquest últim període. Els anàlisis morfomètrics mostren canvis en la talla i la forma de les conquilles, suggerint influències ambientals, com el canvi climàtic, i antropogèniques, com la pressió de recol·lecció. La morfometria geomètrica indica una estratègia de recol·lecció més planificada i mòbil al Neolític. Les conclusions s'han elaborat tenint en compte el context de la neolitització a la Península Ibèrica, destacant la complexitat de la transició de poblacions caçadores-recol·lectores a comunitats agrícoles. Es proposa que, malgrat l'adopció de modes de vida sedentaris, l'explotació de recursos marins persisteix com a pràctica habitual i complementària. Els jaciments de Nerja i Zacatín han proporcionat una visió detallada de les dinàmiques d'explotació de recursos marins, destacant la continuïtat i adaptabilitat de les comunitats en medis litorals al llarg del temps. |
|---|