Conchas en la calle Sotstinent Navarro: gestión y consumo de ostras y otros moluscos en Barcelona entre la Antigüedad y la Edad Media.
[cat] Barcelona fou coneguda com un punt d’obtenció d’ostres (Ostrea edulis Linnaeus 1758) des d’època romana, segons les fonts clàssiques. No obstant això, els estudis arqueomalacològics d’època històrica a la ciutat gairebé són inexistents. En aquest treball es presenta l’anàlisi...
| Autores: | , , , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2021vol032p337 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2021vol0/32p337.dir/MonografiesSHNB_2021vol032p337.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2021vol032p337 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Archaeology Archaeomalacology Ancient History Middle Age History Natural History |
| Sumario: | [cat] Barcelona fou coneguda com un punt d’obtenció d’ostres (Ostrea edulis Linnaeus 1758) des d’època romana, segons les fonts clàssiques. No obstant això, els estudis arqueomalacològics d’època històrica a la ciutat gairebé són inexistents. En aquest treball es presenta l’anàlisi de les restes arqueomalacofaunístiques recuperades en una sèrie d’excavacions preventives realitzades al vessant exterior de la muralla romana de Barcelona, entre les torres 27 i 28, àrea per on actualment discorre el carrer Sotstinent Navarro. La zona excavada correspon fonamentalment a un espai que en època medieval era ocupat per edificis adossats a la mateixa muralla i on foren recuperades restes de funció domèstica. Els resultats ens remeten a un consum majoritari d’ostra comuna, tot continuant la tradició d’època antiga en fases posteriors, seguida a gran distància per l’ostra roja (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) i altres bivalves que tal vegada no foren solament consumits (Glycymeris spp.). Els gasteròpodes marins són gairebé inexistents, amb la presència d’alguns murícids. Aquestes dades suposen la primera aproximació a l’estudi del consum de mol·luscs marins a Barcelona en èpoques històriques a través de l’Arqueomalacologia. |
|---|