Qualitative and quantitative analysis of the impact of cataract surgery on the ocular surface
Objectiu: Valorar l'efecte de la combinació fixa de midriatics i anestèsic intracamerals (ICMA) en comparació amb les gotes oculars midriàtiques i anestèsiques estàndard sobre la superfície ocular. Disseny: un assaig clínic de fase IV, obert i aleatori, realitzat a l'Institut de Microcirug...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670868 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670868 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cirurgia de cataracta Cirugía de cataratas Cataract surgery Midriàtics intracamerales Mydriáticos intracamerales Intracameral mydriatics Superfície ocular Superficie ocular Ocular surface Ciències de la Salut 617 |
| Sumario: | Objectiu: Valorar l'efecte de la combinació fixa de midriatics i anestèsic intracamerals (ICMA) en comparació amb les gotes oculars midriàtiques i anestèsiques estàndard sobre la superfície ocular. Disseny: un assaig clínic de fase IV, obert i aleatori, realitzat a l'Institut de Microcirugía Ocular (IMO, Barcelona, Espanya). Mètodes: es van incloure a l'estudi 50 pacients d'entre 40 i 88 anys sotmesos a cirurgia de cataracta als dos ulls. ICMA es va administrar en un sol ull i el tractament estàndard de midriàtics/ anestèsics a l'altre ull. Abans de realitzar la cirurgia de cataracta al primer ull, es van aleatoritzar els subjectes (1:1) per rebre ICMA (amb clorhidrat d'oxibuprocaina 0,4% + clorhidrat de tetracaina 0,1%) o simplement gotes oculars (tropicamida 1%, fenilefrina 10% i clorhidrat d'oxibuprocaina 0,4% + clorhidrat de tetracaina 0,1%). La cirurgia de l'segon ull es va realitzar dins dels 7 dies posteriors a la primera cirurgia. Totes les cirurgies van ser realitzades per un sol cirurgià. Els pacients es van avaluar abans, immediatament després, un dia i 7 dies després de la cirurgia. Resultats: Els dos grups van presentar dades preoperatòries similars. El primer dia postoperatori, la variació en la tinció de la superfície corneal i conjuntival, des del moment basal, va ser lleugerament menor per a la ICMA, però no va ser estadísticament significativa. En els pacients tractats amb ICMA, les alteracions de l’epiteli corneal van ser menys el primer dia postoperatori (p<0,005), la reacció foliculo-papil·lar va ser menys freqüent (p=0,015); els símptomes oculars com irritació / cremor / coïssor van ser menys freqüents i més lleus (p=0,018), la durada de l'procediment va ser més curta (p<0,001) i la satisfacció dels pacients i dels investigadors va ser més alta (p<0,05). La dispersió intraocular i altres canvis postoperatoris generalment van afavorir la ICMA, però no van ser estadísticament significatius. No es van detectar esdeveniments adversos greus i relacionats amb el tractament. Conclusions: L'ús de ICMA en la cirurgia de cataractes va reduir el dany de la superfície ocular a l'disminuir la toxicitat conjuntival i de l'epiteli corneal amb una recuperació més ràpida de la integritat de la superfície ocular, en comparació amb el tractament tòpic. ICMA va reduir el temps de procediment, va augmentar la comoditat intraoperatòria, va disminuir els símptomes postoperatoris i va millorar la satisfacció dels pacients i dels investigadors. |
|---|