Estudio dosimétrico de un equipo de tomografía computarizada de haz cónico pararadiología oral y maxilofacial
El radiodiagnòstic en general i la tomografia computada (TC) en particular han patit un important desenvolupament des de la seva implantació. Una conseqüència d'aquest desenvolupament ha estat la recent aparició dels equips denominats CBCT (Cone Beam Computer Tomography, o la seva denominació e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/364785 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/364785 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | CBCT Simulació Montecarlo Dosimetria Dosimetry Monte Carlo simulation Simulación Montecarlo Ciències 53 61 616.3 62 |
| Sumario: | El radiodiagnòstic en general i la tomografia computada (TC) en particular han patit un important desenvolupament des de la seva implantació. Una conseqüència d'aquest desenvolupament ha estat la recent aparició dels equips denominats CBCT (Cone Beam Computer Tomography, o la seva denominació en català, tomografia computada de feix cònic), introduïts en la radiologia oral i maxil·lofacial perquè que imparteixen menors dosi de radiació als pacients que els equips de TC tradicionals, perquè es poden instal·lar en espais relativament reduïts, sense grans requisits de seguretat, i pel seu baix cost. La bona qualitat d'imatge proporcionada per aquests equips ha facilitat la seva elecció com a modalitat especialment útil per obtenir imatges geomètricament molt precises i amb alta resolució dels teixits durs i les cavitats d'aire de les àrees dentals i en otorinolaringologia. Aquesta tesi doctoral presenta un estudi dosimètric d'un equip de CBCT utilitzat en radiologia dental i maxil·lofacial mitjançant el mètode de Montecarlo aplicat sobre dos maniquins físics (un geomètric i un altre antropomòrfic) i dos maniquins computacionals representatius d'un home i d’una dona adults. L'adaptació i validació d'un programa de simulació per Montecarlo per ser aplicat a aquest equip concret ha permès obtenir les dosis en òrgans i dosis efectives per a un grup d'exploracions de pacients adults. Així mateix, s'ha analitzat la influència de certs paràmetres d'adquisició en relació amb la dosi i s'ha establert el producte dosi-àrea com a valor de referència per fer estimacions dosimètriques aproximades. Aquests resultats han posat en evidència l'efectivitat, precisió i utilitat del mètode utilitzat. |
|---|