La gestión de riesgos en el patrimonio cultural edificado del Ecuador: un análisis crítico de las competencias administrativas en el caso de Cuenca
L’article analitza la gestió de riscos i les competències administratives a l’Equador a través del cas del patrimoni cultural edificat de Cuenca; es recorre l’enfocament seqüencial i l’anàlisi crítica dels processos, recursos, eines i resultats tangibles obtinguts. Metodològicament l’anàlisi utilitz...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/419615 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/419615 https://dx.doi.org/10.5821/ace.19.56.13345 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cultural property -- Ecuador -- Cuenca Architecture -- Conservation and restoration -- Ecuador -- Cuenca Conservation Risk management Architectural heritage Public policies Conservación Gestión de riesgos Patrimonio arquitectónico Políticas públicas Conservació Gestió de riscos Patrimoni arquitectònic Polítiques públiques Patrimoni cultural -- Equador -- Cuenca Arquitectura -- Conservació i restauració -- Equador -- Cuenca Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura |
| Sumario: | L’article analitza la gestió de riscos i les competències administratives a l’Equador a través del cas del patrimoni cultural edificat de Cuenca; es recorre l’enfocament seqüencial i l’anàlisi crítica dels processos, recursos, eines i resultats tangibles obtinguts. Metodològicament l’anàlisi utilitza els mecanismes del Manual de gestió del Patrimoni Cultural de Querol (2010; 2020); a saber: 1) el coneixement del patrimoni; 2) la planificació a través de les activitats de la gestió pública al territori; 3) el control mitjançant l’aplicació normativa segons nivells de responsabilitat i; 4) la difusió relacionada amb les tasques de divulgació i entrega dels béns a la societat. Alhora, aquests s’avaluen a través de l’Escala d’Eficàcia i Eficiència Organitzacional (OESS) proposada pel Consorci Internacional de Recerca sobre Pràctiques Basades a l’Evidència. Es determina que l’eficiència, l’eficàcia i la sostenibilitat del conèixer i planificar és regular, mentre que, és dolenta en el cas de controlar i difondre. Finalment, es confirma que, la gestió administrativa del cas d’estudi, i probablement, d’altres territoris és incipient en la matèria analitzada la qual cosa limita considerar el patrimoni cultural edificat com un agent de desenvolupament. |
|---|