Pueblos indígenas arqueología e identidad: una comparación en América
L'arqueologia, pobles indígenes i identitat d'on parteix aquesta investigació recull els conceptes en els quals es van fonamentar les diferències des de la conquesta europea. Considerant les nocions d'indi i indígena, i observant com l'alteritat i la diferència com a sinònims han...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/664048 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/664048 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pueblos indígenes Pueblos indígenas Indigenous peoples Arqueologia Arqueología Archeology Identitat Identidad Identity Ciències Humanes 90 |
| Sumario: | L'arqueologia, pobles indígenes i identitat d'on parteix aquesta investigació recull els conceptes en els quals es van fonamentar les diferències des de la conquesta europea. Considerant les nocions d'indi i indígena, i observant com l'alteritat i la diferència com a sinònims han creat diverses propostes respecte a "l'altre". Aquest treball exposa de manera breu els casos dels "pobles aïllats", la jurisprudència internacional com en cada país on es van realitzar les entrevistes analitzades (Costa Rica, Panamà, Canadà i Colòmbia), va ser tinguda en compte en relació al patrimoni arqueològic i el reconeixement d'aquests pobles a cada país. Es presenta una breu història del tema de l'indígena a l'acadèmia i el desenvolupament de l'indigenisme a Amèrica Llatina. Les diferents lluites al llarg del procés indígena s'han centrat en un tema important: el territori, aquest també s’ha tingut en compte. Les propostes d'autodeterminació tenint com a base el dret consuetudinari són considerades i analitzades en relació a la identitat. La identitat i l'autodeterminació col·lectives mereixen ser revisades també des de l'individual. Des d'aquesta apreciació es va considerar el paper de la dona en els processos indígenes i es va plantejar el tema de gènere i feminisme en els pobles indígenes i en arqueologia. Sent la identitat tan variable, des de la prespectiva social també pot ser observada aquesta variabilitat en l'arqueologia. Des d'aquesta apreciació, s'exposa un cas arqueològic de mobilitat d'una tècnica de terrisseria per una àmplia regió, en una cronologia específica. Aquest és el cas del període tardà en dos departaments de Colòmbia, Cauca i Valle del Cauca, travessats per una via fluvial (riu Cauca), que va servir de contacte entre els pobles que van ser descrits pels espanyols al segle XVI. Aquest cas va permetre observar la identitat des de dues perspectives; des dels pobles vius i posada a prova amb les tipologies universalitzades. L'arqueologia i pobles indígenes han tingut el seu propi procés des de fa més de tres dècades, de tal manera que aquestes relacions entre arqueologia i "alteritat" també mereixen una revisió; fins a quin punt realment existeix una arqueologia indígena i / o col·laborativa. |
|---|