El benestar de la infància sota el sistema de protecció i el rol de les intervencions professionals Un estudi de cas de l'EAIA del Vallès Occidental
Seguint els principis de la Convenció dels Drets de l'Infant, l'atenció i protecció a la infància en situació de risc i desemparament intrafamiliar és una responsabilitat que han d'assumir les administracions públiques. El sistema català de protecció compta amb els Equips d'Atenc...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265462 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265462 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Benestar infantil Bienestar infantil Child well-being Sistema de protecció Sistema de protección Child protection system Avaluació Evaluación Assessment Ciències Socials |
| Sumario: | Seguint els principis de la Convenció dels Drets de l'Infant, l'atenció i protecció a la infància en situació de risc i desemparament intrafamiliar és una responsabilitat que han d'assumir les administracions públiques. El sistema català de protecció compta amb els Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), els quals tenen un paper fonamental, en tant que són els encarregats d'avaluar la situació de l'infant, proposar la mesura que es considera més adequada i fer-li un seguiment a fi d'assegurar la seva protecció i promoure el seu benestar, segons determina l'objecte de la Llei dels Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència. Però, fins quin punt les intervencions de l'EAIA es basen en l'objecte del seu marc normatiu? Aquest doctorat té l'objectiu d'analitzar el benestar (objectiu i subjectiu) dels infants que estan sota el sistema de protecció. Considerant que el benestar està subjecte a diversos condicionants, la tesi estudia com els infants perceben el seu benestar en tots els seus àmbits i fins quin punt la intervenció duta a terme pels professionals del sistema pren rellevància en la seva definició i variacions. Es realitza un estudi de cas de l'EAIA del Vallès Occidental, amb un mètode mixt seqüencial. Es comença per la fase quantitativa, que avalua els nivells de benestar d'infants de 8 a 17 anys i de diferents situacions administratives. A partir dels resultats del qüestionari es selecciona la mostra i es fan entrevistes als adolescents de 14 anys o més. Totes dues fases incorporen la part objectiva i subjectiva del benestar i mentre els qüestionaris es distribueixen a infants i professionals, les entrevistes també van adreçades als familiars de referència. D'aquesta manera, s'estableix una triangulació de les tres perspectives recollides, donant sempre una centralitat i legitimitat especial a la dels adolescents. En aquest sentit, la investigació no consisteix en fer un balanç de quants infants estan bé i quants estan malament sinó que vol visibilitzar la diversitat de trajectòries de benestar i entendre què facilita les seves variacions. Els resultats apunten que els infants i adolescents que es troben sota el sistema de protecció s'exposen a fortes vulnerabilitats, no només per la situació de desavantatge de què parteixen, sinó també per aquelles a què s'exposen un cop entren al sistema de protecció. Això, en termes quantitatius del benestar, es tradueix en la presència d'uns nivells de benestar objectiu i subjectiu més baixos, en comparació amb la població general de la seva mateixa edat. D'altra banda, es configuren sis tipologies de trajectòria del benestar, que l'analitzen des del moment de néixer i fins al moment de l'entrevista, considerant els diferents condicionants del benestar. Posant un especial èmfasi en l'aparició de l'EAIA en la vida dels infants i quin pes adopta en l'estancament, increment o descens del seu benestar (si és que en té) s'identifiquen les següents tipologies de trajectòria: ascendent de benestar molt alt per oportunitat; estable de benestar mig per contenció; ascendent de benestar mig per protecció; estable de malestar per manca de reparació; còncava per malestar durant el temps d'intervenció, i inestable del benestar. En elles s'observa que els diferents condicionants s'interrelacionen i prenen protagonismes diferents segons cada cas, però que en tots ells la percepció del compliment dels seus drets dins del sistema és important. En conclusió, aquesta investigació mostra les desigualtats en les trajectòries del benestar entre infants i adolescents que es troben dins d'un mateix sistema de protecció i la seva situació de desavantatge social. Igualment, gràcies a l'aplicabilitat dels resultats pel fet de ser un Doctorat Industrial, la tesi pretén contribuir a la millora de les condicions de vida d'aquests infants. |
|---|