Acumulaciones callejeras: apropiaciones ultra-efímeras del espacio público de Barcelona
Les acumulacions de carrer són apropiacions col·lectives que transformen l’espai públic durant menys de vint-i-quatre hores. Són escenes on elements s’organitzen, apareixen i desapareixen, deixant petjades en la memòria urbana. Aquesta recerca explora com a partir d’elles apareixen sistemes de produ...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/446522 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/446522 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Public spaces -- Social aspects -- Spain -- Barcelona Peddling -- Spain -- Barcelona Folk festivals -- Spain -- Barcelona Demonstrations -- Spain -- Barcelona Arquitectura efímera Venta ambulante Fiesta popular Protesta ciudadana Proceso proyectual Espais públics -- Aspectes socials -- Catalunya -- Barcelona Venda ambulant -- Catalunya -- Barcelona Festes populars -- Catalunya -- Barcelona Manifestacions -- Catalunya -- Barcelona Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Aspectes socials |
| Sumario: | Les acumulacions de carrer són apropiacions col·lectives que transformen l’espai públic durant menys de vint-i-quatre hores. Són escenes on elements s’organitzen, apareixen i desapareixen, deixant petjades en la memòria urbana. Aquesta recerca explora com a partir d’elles apareixen sistemes de producció espacial. L’estudi se centra en deu casos contemporanis de Barcelona, vinculats a tres accions: quatre al vendre —els encantistas, els manters, el Dominical de Sant Antoni i la Fira de Sant Jordi—; tres al festejar —una rua de Carnestoltes, una foguera de Sant Joan i una catifa floral de Corpus—; i tres al protestar —un piquet, una marxa amb espelmes i una protesta campal—. Cada escena constitueix un mode singular de transformar momentàniament el carrer. La metodologia es construeix com un diàleg sensible amb els casos: es camina i observa, es busseja en arxius, es disseccionen fotografies, s’elaboren relats forenses i es reconstrueix en dibuixos. Aquest conjunt permet examinar els casos amb una mirada polièdrica, atenta a la seva dimensió material, espacial i històrica. A mode de destil·lació final, sorgeix un repertori d’operatives projectuals: maneres col·lectives d’utilitzar el carrer que, encara que fràgils, són capaçes de generar ciutat. Més enllà de l’aportació d’un marc conceptual i metodològic per a estudiar aquestes pràctiques ultres-efímeres en la seva complexitat, el treball també desperta una mirada nostàlgica i crítica sobre els carrers barcelonins. Les acumulacions de carrer motiven a repensar el projecte arquitectònic des del mínim i l’informal, però la seva progressiva desaparició l’últim segle, també motiva a valorar-les perquè la ciutat del demà sigui més inclusiva, viva i oberta a l’espontani. |
|---|