The acceptability of nudges as public policy tools
Aquesta tesi presenta una anàlisi teòrica i empírica de l'acceptabilitat dels nudges com a eines de política pública. La primera part de la tesi discuteix la caracterització dels nudges com a instruments de política pública, considerant qüestions conceptuals, ètiques i teòriques. La tesi revisa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243833 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/243833 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Nudges Racionalitat Racionalidad Rationality Paternalisme llibertari Paternalismo libertario Libertarian paternalism Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta tesi presenta una anàlisi teòrica i empírica de l'acceptabilitat dels nudges com a eines de política pública. La primera part de la tesi discuteix la caracterització dels nudges com a instruments de política pública, considerant qüestions conceptuals, ètiques i teòriques. La tesi revisa la noció original de nudge, les seves bases teòriques i empíriques i les principals crítiques en els dos sentits. Exposant els problemes amb la noció de nudge de Thaler i Sunstein, proposa una definició alternativa del concepte que defensa deixar de banda les connotacions i intencions normatives i centrar-se en el seu valor pràctic com a eina de política pública. La segona part inclou tres estudis empírics d'actituds cap als nudges: una enquesta representativa (n = 617, i = 3,88) de l'acceptabilitat pública dels nudges a Espanya, i dos estudis experimentals que exploren l'acceptabilitat de dos tipus de nudges, els nudges automàtics, que són menys perceptibles i funcionen sense deliberació o consciència, i els nudges reflexius que són perceptibles, inclouen deliberació i produeixen una resposta conscient. La part empírica aborda les qüestions discutides en el debat teòric i emfatitza que la discussió sobre l'acceptabilitat dels nudges en política pública ha de considerar la seva acceptabilitat pública i, en particular, quins nudges es prefereixen i en quins contextos s'accepta la seva implementació. Els resultats indiquen tres qüestions principals. En primer lloc, l'acceptabilitat pública dels nudges és alta, els ciutadans aproven l'ús de diferents nudges en diferents àmbits i no s'oposen categòricament a la seva implementació. En segon lloc, el tipus de nudge és important. Les persones reconeixen diferències entre nudges i tendeixen a preferir els nudges reflexius als nudges automàtics. Tanmateix, els resultats dels tres estudis indiquen que l'oposició a la implementació de nudges automàtics no és categòrica i es recolza el seu ús en diversos casos. En tercer lloc, l'acceptabilitat dels nudges automàtics depèn del context en què s'apliquen; les persones donen suport al seu ús quan estan d'acord amb el seu objectiu i quan afecten decisions en àmbits de baix risc. Per contra, s'oposen a la seva implementació quan afecten decisions en dominis d'alt risc, per exemple, quan es fan servir en decisions que involucren assumptes sensibles o morals o decisions que involucren pèrdues econòmiques. En general, la tesi explora arguments a favor i en contra de l'ús de nudges i ofereix idees sobre com poden ser eines útils i acceptables per a la formulació de polítiques públiques. |
|---|