El principio de proximidad ambiental en el Derecho agroalimentario: la construcción jurídica de la transición agroecológica
El sistema alimentari actual no és sostenible, nombrosos informes científics proven la seva incapacitat per a mantenir-se en el temps sense esgotar els recursos naturals o causar un greu dany al medi ambient. En la necessària transició ecològica de la manera mitjançant la qual els éssers humans ens...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/466890 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/692461 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Localització alimentària Transició agroecològica Proximitat alimentària Localización alimentaria Transición agroecológica Proximidad alimentaria Food localisation Agro-ecological transition Food proximity Dret Administratiu 342 |
| Sumario: | El sistema alimentari actual no és sostenible, nombrosos informes científics proven la seva incapacitat per a mantenir-se en el temps sense esgotar els recursos naturals o causar un greu dany al medi ambient. En la necessària transició ecològica de la manera mitjançant la qual els éssers humans ens organitzem per a produir i consumir aliments, el Dret està cridat a exercir un paper fonamental, ja que trobem en el seu si eines que ens permeten passar d’un estat a un altre diferent, més sostenible. Entre els diversos instruments jurídics per a construir la transició ecològica trobem la proximitat alimentària. Fortament impulsada per la societat civil, la proximitat ha anat inserint-se en la norma escrita com a instrument jurídic ecològic del qual se serveix, sobretot, l’administració pública en les seves activitats de foment, planificació territorial i compra pública. Les definicions de proximitat alimentària presents en l’ordenament jurídic de la Unió Europea i d’alguns dels seus Estats membres són summament diverses entre si; conceptualitzada jurídicament en aquest estudi com a proximitat social, xovinista, geogràfica, agroclimàtica i ecosistèmica, cada tipologia respon a objectius diferents. La present tesi doctoral proposa una anàlisi de les diferents tipologies de proximitat alimentària recollides en l’ordenament jurídic amb l’objectiu de discernir la seva eficàcia com a instrument ambiental. En el camí recorregut per la tesi, anant d’allo més específic a allò més general, s’ha pogut intuir, a partir de l’estudi de les definicions i instruments jurídics de la proximitat, un nou principi jurídic del Dret agroalimentari. La proximitat es recull en nombroses regles de diversos ordenaments jurídics, i en gairebé totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum. Aquesta presència constant en la norma, així com els múltiples interessos públics emparats per la proximitat alimentària, ens permeten argumentar la seva presència implícita com a principi en el si de la branca jurídica agroalimentària. Així, la proximitat alimentària és més que un instrument jurídic per a la transició ecològica dels sistemes alimentaris, ja que es configura com una metanorma o ideal a assolir, una guia en la interpretació de la resta de l’ordenament jurídic i una inspiració en la labor legislativa. |
|---|