Design and development of an adhesive for an endovascular patch

Aquesta tesi se centra en el desenvolupament d'una formulació d'adhesiu i la seva aplicació sobre un pegat endovascular per canviar el paradigma del tractament de la dissecció aòrtica (AD), desenvolupat per Aortyx. La dissecció aòrtica implica una ruptura de la paret interna de l'aort...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Teixidó Marquès, Pau
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/690897
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/690897
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:biomedicina
adhesiu vascular
dissecció aòrtica
cianoacrilat
Ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques
54
616.1
Descripción
Sumario:Aquesta tesi se centra en el desenvolupament d'una formulació d'adhesiu i la seva aplicació sobre un pegat endovascular per canviar el paradigma del tractament de la dissecció aòrtica (AD), desenvolupat per Aortyx. La dissecció aòrtica implica una ruptura de la paret interna de l'aorta, permetent l'entrada del flux sanguini, creant un canal secundari de circulació i una separació de les capes de la paret de l'aorta. Això pot comportar una disminució del flux sanguini, un eixamplament de l'aorta o fins i tot la ruptura aòrtica. Els tractaments actuals, ja siguin quirúrgics o endovasculars, no aconsegueixen curar la malaltia, ja que inicialment van ser dissenyats per tractar aneurismes aòrtics. Això resulta en altes taxes de mortalitat, morbiditat i la necessitat de reintervencions pels pacients. En aquesta tesi, s'han desenvolupat diferents formulacions d'adhesius per permetre que el pegat d'Aortyx s'adhereixi a l'aorta, resistint el flux sanguini, evitant el rebuig pel cos i permetent la migració cel·lular. Per aconseguir-ho, s'han incorporat diversos components en diferents monòmers de la família dels cianoacrilats per modificar les seves propietats. S'ha prioritzat la formulació que millor satisfà les necessitats del sistema i s'ha realitzat la caracterització necessària per a l'aprovació pels organismes reguladors. Un cop seleccionada la formulació, s'ha comprovat la seva funcionalitat a nivell ex vivo. Per fer-ho, s'han desenvolupat tres tècniques d'aplicació de l'adhesiu sobre el pegat. L'objectiu era determinar quines tècniques proporcionaven la millor adhesió i resistència al flux, alhora que facilitaven el procés d'aplicació a la sala d'operacions per part del personal sanitari. Finalment, s'ha testejat l'actuació de la formulació en diferents escenaris in vivo, des de proves agudes fins a cròniques, creant una dissecció aòrtica, avaluant l'adhesió, resistència al flux, resposta citotòxica i migració cel·lular. Les diferents tècniques desenvolupades s'han comparat per seleccionar el millor mètode d'aplicació per garantir que el producte d'Aortyx pugui ser funcional in vivo i es pugui seguir amb més proves en el futur per a la comercialització del dispositiu pel tractament de les AD.