Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: origen d’un monestir i configuració d’un arxiu monàstic (1236-1327)
Aquest treball d’investigació pren com a punt de referència l’origen i primer segle d’existència del que fou el primer monestir de l’orde de Santa Clara a terres catalanes, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara. La documentació, inèdita en majoria, és conservada per l’actual comunitat successora...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/119825 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/119825 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ordes religiosos de dones Órdenes y congregaciones religiosas de mujeres Monasticism and religious orders for women Arxivística Archivística Archive science Arxius eclesiàstics Archivos eclesiásticos Church archives Ciències Humanes i Socials 02 |
| Sumario: | Aquest treball d’investigació pren com a punt de referència l’origen i primer segle d’existència del que fou el primer monestir de l’orde de Santa Clara a terres catalanes, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara. La documentació, inèdita en majoria, és conservada per l’actual comunitat successora de les primeres damianites-clarisses, el monestir de Sant Benet de Montserrat (de família benedictina), i s’ha fet servir com a font històrica principal, al mateix temps que s’ha situat en un procés de reorganització i descripció del fons arxivístic del qual forma part. La cronologia de l’estudi arrenca a la dècada del 1230, quan es dóna cos a la primera comunitat, i es tanca vers 1327 quan sorgeix a la mateixa Barcelona el monestir germà de Santa Maria de Pedralbes. Un dels punts essencials del treball ha estat analitzar com es va originar la comunitat, entrellaçant aquest origen amb la resta de fundacions clarisses, per emmarcar-la en el procés de configuració d’un orde femení en el si de la família franciscana; un procés no pas mancat de disfuncions i problemàtiques que hem volgut situar en una lectura més àmplia del fet religiós i de la participació de la dona en els moviments religiosos medievals. El fet que en la fundació prengui un lloc central la llegenda fundacional —que recull tota la cronística— que la fa néixer de la voluntat fundadora de Santa Clara i del viatge miraculós de dues deixebles i familiars seves, fa que un capítol destacat de l’obra giri a l’entorn d’aquesta llegenda: origen i contingut del relat i personalitat de les dues protagonistes, Agnès de Peranda i Clara de Janua o de Porta, que foren considerades, en vida i després de mortes, “santes”. La possibilitat, excepcional, de consultar el procés de beatificació de les dues monges —incoat a la cúria episcopal de Barcelona el 1912— ha permès treballar l’aspecte de la santedat femenina reconeguda en les dues clarisses; i amb els documents d’arxiu que testimonien els diferents trasllats i atenció als seus cossos sants, s’ha constatat la devoció que es mantingué al llarg dels temps tant per part de la pròpia comunitat com pel poble de Barcelona. Seguidament, hem avançat en aspectes relacionats amb l’assentament i l’estructuració de la comunitat: la seva inserció en l’enclavament urbà de Barcelona (fora muralles, en la zona que esdevindrà el pol econòmic de la Barcelona medieval i moderna, el barri de la Ribera), les seves propietats (centrades bàsicament en aquesta zona); el seu perfil jurídic (seguiment d’una regla monàstica i altres aspectes de disciplina monàstica com la clausura, l’alimentació, la pobresa, l’hàbit, etc., com també la relació amb els germans de l’orde, els framenors); i el seu perfil comunitari (nombre de monges, procedència social, estructura interna i càrrecs/oficis). En alguns d’aquests capítols hem fet avançar la cronologia als processos de reforma monàstica del segles XIV i XV per poder-ho situar en una història més àmplia que avança cap al control més estricte de la religiositat femenina (reglada o no). En un segon gran apartat, hem dut a terme una anàlisi de la funció arxiu en la comunitat monàstica al llarg del temps, ressenyant les pràctiques d’escriptura, conservació i gestió dels documents, com també el paper de les germanes arxiveres encarregades d’aquest àmbit de la memòria comunitària. Un punt destacat d’aquesta història de l’arxiu ha estat la intervenció a la dècada del 1590 de l’arxiver Sebastià Roger que ha deixat per a la història un important reglament de constitució oficial i funcionament de l’arxiu, un seguit de memorials i cròniques que ressenyen aspectes claus de la comunitat (professions, coses memorables, oficis) i instruments arxivístics (inventaris). |
|---|