Estratègies terapèutiques per la Neurofibromatosi de tipus 1
[cat]A la primera part d’aquesta tesi es van analitzar les bases genètiques i moleculars responsables d’un fenotip lleu observat en una pacient NF1. La pacient és portadora d’una mutació puntual de novo en el gen NF1 (c.3198-314G>A). Aquesta mutació es troba a l’intró 19a i provoca la creació d’u...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/61284 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/61284 http://hdl.handle.net/10803/285009 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Oncologia Neurofibromatosi Malalties hereditàries Genètica mèdica Oncology Neurofibromatosis Genetic diseases Medical genetics |
| Sumario: | [cat]A la primera part d’aquesta tesi es van analitzar les bases genètiques i moleculars responsables d’un fenotip lleu observat en una pacient NF1. La pacient és portadora d’una mutació puntual de novo en el gen NF1 (c.3198-314G>A). Aquesta mutació es troba a l’intró 19a i provoca la creació d’un nou lloc acceptor d’splicing. Aquest utilitza dos llocs donadors críptics diferents preexistents a l’intró 19a (inactius quan no es troba la mutació) per generar dos transcrits aberrants diferents, cadascú dels quals presenten la inclusió d’un exó críptic diferent. Ambdós trànscrits aberrants codifiquen per a una proteïna truncada. La quantificació de les cèl•lules portadores de la mutació en diferents mostres derivades de les tres capes embrionàries van evidenciar que es tractava d’un cas de mosaicïsme generalitzat. A més a més, l’anàlisi de la inacitvació del cromosoma X en els mateixos teixits derivats de les tres capes embrionàries van suggerir un avantatge proliferatiu de les cèl•lules portadores de la mutació en el gen NF1. D’altra banda, l’anàlisi dels nivells de transcrits aberrant en teixits frescos i cultius curts de limfòcits i fibroblasts, així com la construcció d’un minigen amb la mutació del pacient (c.3198-314G>A), van confirmar una baixa expressió dels transcrits amb inclusió d’exó críptic, a causa de la generació de trànscrits normals per part de l’al•lel portador de la mutació. En conjunt es va concloure que la clínica lleu del pacient podia ser explicada per una combinació de mosaïcisme genètic i per la producció de trànscrits normals per part de l'al•lel mutat. Finalment, es va desenvolupar una teràpia personalitzada per a corregir aquesta mutació, i es va demostrar la correcció de l’splicing aberrant gràcies a la utilització de oligòmers mofolino antisentit específics contra els llocs críptics d’splicing (el generat per la mutació i els dos activats per la presència de la mutació). A la segona part de la tesis es van generar 5 models de ratolins xenògrafts ortotòpics derivats de 2 pacients NF1 (n=2), 2 casos esporàdics (n=2) i d’una línia cel•lular establerta a partir d'un tumor d'un pacient NF1 (línia S462). Els models ortotòpics generats van estar caracteritzats a diferents nivells, demostrant que recapitulaven les propietats histopatològiques i preservaven l’estat genòmic i transcriptòmic dels seus respectius tumors primaris. A més a més, es va veure, que els models de ratolí generats mimetizaven les capacitats metastàsiques observades en humans. D’altra banda, també es va demostrar, que l’estroma humà es reemplaçava ràpidament per estroma de ratolí després de la implantació dels tumors, la qual cosa va demostrar ésser molt útil per a la caracterització genòmica dels tumors. Els resultats obtinguts en la caracterització genòmica mitjançant l’SNP array, van mostrar com els MPNST contenien uns genomes molt alterats, que majoritàriament es mantenien estables un cop implantats al llarg dels diferents passatges en el model. L’anàlisi d’expressió va agrupar cada un dels tumors primaris amb els seus respectius ortoxenògrafts i també va diferenciar de forma molt clara els tumors esporàdics dels associats a la NF1. Els resultats obtinguts de la seqüenciació de l’exoma, van mostrar per un costat, que el nombre de mutacions adquirides en els tumors un cop implantats en el ratolí, era molt baixa en tots els models. D'altra banda els resultats van evidenciar que la freqüència de mutacions en els MPNST esporàdics era un ordre de magnitud més elevada que en els derivats de pacients NF1, amb una representació més alta de substitucions de bases C>T en els esporàdics. Finalment, els 5 models ortoxenògrafts validats, van ser utilitzats per provar l’eficàcia de diferents fàrmacs de manera sola i combinada. Aquests fàrmacs van ser el sorafenib (inhibidor de BRAF), la rapamicina (inhibidor de mTOR) i la doxorubicina (agent quimioterapèutic convencional). Els resultats més prometedors van mostrar que el tractament amb sorafenib s’associa a una major reducció del creixement tumoral, tant quan s’administra sol com en combinació amb els altres dos fàrmacs. Així mateix, l'administració intraperitoneal de la rapamicina va causar una reducció tumoral significativa en tots els models. D’altra banda també es va realitzar el tractament de dos models xenògrafs ortotòpics derivats de tumors MPNST primaris humans (un esporàdic i un de pacient afectat amb NF1) amb MLN8237 (inhibidor de aurora cinasa A).Els resultats per aquest fàrmac, van mostrar una estabilització del creixement tumoral, causant la parada del cicle cel•lular i una endoreduplicació de les cèl•lules tumorals. |
|---|