Legitimidad democrática de las redes de gobernanza en las políticas públicas de planificación de ordenamiento territorial y desarrollo
L'actual discussió teòrica sobre la qualitat democràtica de les xarxes de governança ha tendit a basar-se en la suposició que són intrínsecament democràtiques o intrínsecament antidemocràtiques. Aquesta conjectura és molt discutible, ja que les xarxes de governança seran més o menys democràtiqu...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:277609 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/277609 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Xarxes de governança Redes de gobernanza Governance networks Legitimitat democràtica Legitimidad democrática Democratic legitimacy Políticas urbanas metropolitanas Metropolitan urban policies Ciències Socials |
| Resumo: | L'actual discussió teòrica sobre la qualitat democràtica de les xarxes de governança ha tendit a basar-se en la suposició que són intrínsecament democràtiques o intrínsecament antidemocràtiques. Aquesta conjectura és molt discutible, ja que les xarxes de governança seran més o menys democràtiques, depenent dels criteris per avaluar la qualitat democràtica i les condicions institucionals i estructurals deteerminades. En el marc d'aquesta discussió, la tesi doctoral estudia els efectes del context institucional, polític-cultural i sociodemogràfic de l'Àrea Metropolitana de Guadalajara sobre la legitimitat democràtica de les xarxes de governança, centrant l'atenció en dues polítiques públiques de planificació metropolitanes: el Pla d'Ordenament Territorial Metropolità i el Programa de Desenvolupament Metropolità. D'aquesta manera, el treball de recerca respon a dos objectius. En primer és una revisió bibliogràfica que resumeix i integra els estudis realitzats per l'acadèmia especialitzada per descriure la configuració institucional, polític-cultural i sociodemogràfica de l'Àrea Metropolitana de Guadalajara, s'expliquen breument les característiques i l' evolució durant les dues primeres dècades del segle XXI. En segon es fa un anàlisi de dades qualitatives (entrevistes semiestructurades) i quantitatives (estadístic) de l'efecte del context institucional, polític-cultural i sociodemogràfic de l'Àrea Metropolitana de Guadalajara sobre la legitimitat democràtica de les xarxes de governança a les polítiques públiques objecte d'estudi. De manera concreta, s'observa que les polítiques públiques, objecte d'estudi, presenten trets diferenciats respecte a la legitimitat democràtica de les xarxes de governança, particularment, en alguns elements de la dimensió del procés (com ara la diversitat d'actors, asimetries de poder, deguda deliberació, transparència i satisfacció dels actors involucrats). Entre les causes explicatives d'aquestes variacions s'observa un conjunt de factors associats al context institucional (regles de xarxes formals i informals expressades en normatives), polític-cultural (desconfiança institucional i desinterès en política) i sociodemogràfic (pobresa, pobresa extrema, nivells d'escolaritat, rangs d'edat) polític-cultural (desconfiança institucional i desinterès en política) de l'Àrea Metropolitana de Guadalajara. |
|---|