Influence of non-Saccharomyces yeast on winemaking and quality
En la superfície del raïm coexisteixen poblacions de llevats, fongs i bacteris. D’aquests llevats, coneguts també com a llevats no-Saccharomyces, n’hi ha algunes espècies que són d’interès enològic. En aquesta tesi, s’ha estudiat els efectes de diferents factors biòtics i abiòtics sobre les comunita...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/667716 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/667716 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Llevats no-Saccharomyces Fermentació alcohòlica Hanseniaspora vineae Levaduras no-Saccharomyce Fermentación alcohólica Non-Saccharomyces yeast Alcoholic fermentation Ciències 573 574 577 579 |
| Sumario: | En la superfície del raïm coexisteixen poblacions de llevats, fongs i bacteris. D’aquests llevats, coneguts també com a llevats no-Saccharomyces, n’hi ha algunes espècies que són d’interès enològic. En aquesta tesi, s’ha estudiat els efectes de diferents factors biòtics i abiòtics sobre les comunitats fúngiques i bacterianes durant la fermentació alcohòlica, posant especial èmfasi en els llevats no-Saccharomyces. Per una banda, s’ha avaluat tan l’estat sanitari del raïm com les concentracions de nitrogen i sucre del most sobre el procés fermentatiu i la microbiota. Els resultats mostren que l’estat del raïm defineix les comunitats microbianes al llarg de la fermentació alcohòlica. A més, el nitrogen ha demostrat ser el nutrient determinant en l’èxit de la fermentació. Per altra banda, s’han analitzat les fermentacions i els vins obtinguts amb Hanseniaspora vineae, un llevat no-Saccharomyces d’interès enològic, i Saccharomyces cerevisiae. Els vins obtinguts amb H. vineae presentaven un perfil més afruitat i floral gràcies a la producció de 2-fenil etil acetat. A més, s’ha observat la presència del mecanisme de repressió per catabòlit de nitrogen (NCR) en H. vineae gràcies al perfil d’expressió dels gens AGP1, GAP1, MEP2 i PUT2 i al consum de nitrogen. Per últim, s’ha analitzat la diversitat genotípica i fenotípica de Brettanomyces bruxellensis a Catalunya, un llevat no-Saccharomyces contaminant del vi. Els diferents aïllats de B. bruxellensis es distribuïen segons la zona d’aïllament i exhibien una tolerància a SO2 variable i una gran capacitat de producció de fenols volàtils. |
|---|