Pérdida del género neutro del latín al hispanorromance altomedieval: una reconstrucción panrománica
Aquesta tesi neix de la necessitat de conèixer en major profunditat l'evolució diacrònica del gènere gramatical del llatí a l'espanyol. En concret, vol posar llum a la pèrdua del gènere neutre en espanyol, un fenomen que generalment ha passat desapercebut a la bibliografia existent. Tradic...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691297 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691297 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gènere neutre Neuter gender Género neutro Individuació Individuation Individuación Proto-romanç hispànic Proto-hispano-romance Proto-romance hispano Ciències Humanes 81 |
| Sumario: | Aquesta tesi neix de la necessitat de conèixer en major profunditat l'evolució diacrònica del gènere gramatical del llatí a l'espanyol. En concret, vol posar llum a la pèrdua del gènere neutre en espanyol, un fenomen que generalment ha passat desapercebut a la bibliografia existent. Tradicionalment, sempre hi ha hagut consens que, a causa dels canvis fonètics, la majoria dels substantius neutres del llatí es van assimilar al gènere masculí en espanyol (e. g. llatí n. sg. PRATUM > esp. m. sg. prado), llevat d'alguns que en plural expressaven un valor col·lectiu (e. g. llatí n. pl. FOLIA > esp. f. sg. hoja). No obstant això, tot i que l'assimilació del neutre al masculí en singular és un fet ben consolidat, en la comunitat científica generalment s'ha obviat l'evolució del neutre en plural, assumint que aquest va ser absorbit pel masculí plural en -os per analogia amb el neutre singular. No obstant això, hi ha motius de pes per suposar que la "masculinització" del neutre plural no va poder consumar-se ex abrupto, ja que l'evolució fonètica "only brought about neutralization of the relevant markers in the singular [...], but not in the plural" (Loporcaro 2018: 74), la qual cosa indica un possible esglaó perdut en el punt de vista actualment vigent sobre la pèrdua del gènere neutre en espanyol. En aquest sentit, la present tesi pretén abordar la pèrdua del gènere neutre en la història de la llengua espanyola, prestant especial atenció al controvertit fenomen de genus alternans, un patró flexiu nominal derivat del gènere neutre llatí en el qual els substantius seleccionen gènere masculí en singular però gènere femení en plural (e. g. it. m. sg. il braccio/f. pl. le braccia). L'aparició i declivi del genus alternans s'ha estudiat en la lingüística diacrònica romànica gairebé exclusivament des d'una perspectiva comparativa o bé amb referència a la història individual de llengües particulars, i tradicionalment sempre s'ha afirmat que només es va conservar en els romànics orientals (e. g. italià, romanès, etc.). No obstant això, en aquesta tesi es presenten noves evidències que demostren que el genus alternans també va sobreviure en les etapes inicials de l'iberoromànic, la qual cosa suggereix que la preservació d'aquest patró flexiu va ser un canvi històric comú a totes les llengües romàniques en lloc d'un fenomen específic de certes varietats particulars. D'altra banda, atès que les causes de la conservació i desaparició d'aquest patró flexiu en la història de les llengües romàniques han estat en gran part desconegudes fins a la data, en aquest estudi també es proposa una reconstrucció basada en l'escala d'individuació (Grimm 2012b, 2018), amb la finalitat d'unificar les evidències tipològiques d'altres varietats romàniques amb les dades iberoromàniques trobades en aquesta investigació sota una perspectiva panromànica. |
|---|