De Quodam Vitali Mimo Eiusque Barcinonensi Adventu
L’objectiu d’aquest article és resseguir en l’essencial la història de l’epitafi del mim Vital, un text en la transmissió del qual conflueixen, d’una banda, el testimoni epigràfic, recuperat parcialment a començaments del segle xx, i, d’una altra, una doble tradició manuscrita: la dels anomenats Dis...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir |
| Repositorio: | RIUCV. Repositorio de la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:riucv.ucv.es:20.500.12466/831 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/20.500.12466/831 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Epitafis Poesia Manuscrits Epitaphs Poetry Manuscripts 5504.01 Historia Antigua |
| Sumario: | L’objectiu d’aquest article és resseguir en l’essencial la història de l’epitafi del mim Vital, un text en la transmissió del qual conflueixen, d’una banda, el testimoni epigràfic, recuperat parcialment a començaments del segle xx, i, d’una altra, una doble tradició manuscrita: la dels anomenats Disticha o Dicta Catonis, a recer dels quals arribarà el mim Vital a Barcelona, i la de la col·lecció manuscrita de tituli romans que avui coneixem com a sylloge Centulensis. Altrament, de la complexa via de transmissió de l’epigrama, no se’n pot dissociar una trajectòria editorial també llarga i enrevessada, inserta en la tradició feraç on s’originen i s’entrellacen els camins de l’Anthologia Latina i dels Poetae Latini minores. |
|---|